(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)
Veure> torre de Fluvià (casa aloera).
Arxiu d'etiquetes: edificis militars
Ossera
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.250 m alt), aturonat al vessant septentrional del coll de Barnús, a la vall de la Vansa, dins el massís del Port de Comte.
La seva església de Sant Quirze depèn de la parròquia de la Vansa. L’antic castell d’Ossera, avui desaparegut, està documentat des del 1107.
Onofre Arnau, castell d’
(Mataró, Maresme)
Nom de l’antic castell de Mata, després de Mataró (133 m alt), desaparegut.
Era aturonat vora la costa, a llevant de la ciutat, vora la riba dreta de la riera de Mata. És esmentat ja el 1042.
Tenia dins la seva jurisdicció Mataró, Mata, Traià, Cirera, Valldeix, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Llavaneres i la quadra d’Estrac.
Al segle XI el castell de Mata es repartí amb el de Dosrius el territori del desaparegut castell de Montalt.
Mur -Pallars Jussà-
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l’actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur.
Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria, església de l’antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l’antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l’homenatge. Fou centre de la baronia de Mur.
El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l’Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.
Montsoriu, castell de
(Arbúcies, Selva)
Antic castell termenal (637 m alt), al límit amb el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
En resta la torre de l’homenatge i importants murs i torres dels seus tres recintes murallats.
Propietat dels vescomtes de Girona, que es cognominarem Montsoriu, en 1011-35 passà per aliança als Cabrera, que el convertiren en centre dels seus dominis gironins (administrats a través de la batllia de n’Orri) i en residència pròpia.
Assetjat durant les guerres de Pere III contra Bernat de Cabrera, resistí el setge i el 1371 hom hagué d’arribar a una concòrdia.
La decadència s’inicià amb la guerra dels Remences i l’allunyament de la casa de Cabrera.
Mont-roig -Alt Empordà-
Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat d’Empordà.
El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius.
Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.
Montpalau, castell de -Garrotxa-
(Argelaguer, Garrotxa)
(o Palau d’Amunt) Antic castell, les ruïnes del qual s’alçen damunt la riba dreta del Fluvià, al sud del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva.
Inicialment el castell depengué del de Sales; el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del segle XV passà a residir a Argelaguer.
Montorro, castell de
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Antic castell, als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès.
Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaven els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del segle XV, els Sala, senyors de Sora.
L’església era dedicada a sant Amanç.
Posteriorment hom en digué Montorroell.
Resta el mas de Montorro, prop del qual hi ha les restes.
Montjuïc, castell de
(Barcelona, Barcelonès)
Fort construït al cim de la muntanya de Montjuïc.
La primera fortificació hi fou erigida l’any 1640. L’actual castell data del principi del segle XVIII. Consta d’un doble recinte emmurallat que encercla un gran pati central envoltat de diverses dependències.
Durant el franquisme fou presó i lloc d’afusellament de molts republicans i antifranquistes, com el president de la Generalitat, Lluís Companys.
Convertit en museu militar, l’any 2007 fou traspassat per l’estat a l’ajuntament de Barcelona.
Montfred
(Talavera, Segarra)
Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s’assenta l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.
Dades dels Països Catalans 