(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.
Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.
Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.
La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà.
El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble, al sud del terme, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.
(Serinyà, Pla de l’Estany)
(o de Teià) Antic castell, situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l’indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d’una torre.
Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.
(Tavertet, Osona)
Antic castell, prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.
Pertangué a la família Sorerols (segles XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI).
El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l’annexà al terme de Tavertet.
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra (1.204 m alt), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor. La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes.
Consta des de l’any 994 i ben aviat (988) el terme d’Osor ja formà un domini a part. El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís (1058); d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic (1088), que l’infeudaren als Queralt. El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany; passà a la família Gurb a la fi del segle XIII.
A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a designar l’actual municipi de Sant Hilari.
El 1671 Carles II creà el comtat de Solterra. De l’antic castell, només en resten la base d’una torre i les ruïnes de la capella de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues).
(Manresa, Bages)
Antic quarter de la ciutat, situat a l’extrem nord-est de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S’hi començà a construir al segle XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc.
Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia.
El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada.
Masia de l’antiga quadra de Sorerols.
Es troba a poca distància de l’església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes, i de les ruïnes de l’antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes.
És esmentat des del 1112 amb el nom de Cases Sobiranes.
(Sales de Llierca, Garrotxa)
(o castell d’Espasa) Antic castell, situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al sud-oest dels cingles de Gitarriu.
Esmentat a mitjan segle XIII, formava part de la baronia de Sales.
Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer.
Dades dels Països Catalans 