Arxiu d'etiquetes: economistes

Jaumeandreu i Triter, Eudald

4 Respostes

(Barcelona, gener 1774 – 30 agost 1840)

Economista i religiós agustí. Fou liberal en política i economia, però no en afers de comerç exterior.

L’any 1814 li fou encarregada la càtedra d’economia política creada per la Junta de Comerç, i la regentà quan fou agregada a la Universitat de Barcelona, un cop restaurada (1822), fins al 1823, privat de continuar per les seves idees liberals.

L’any 1820 s’havia fet càrrec de la càtedra de dret constitucional, i el 1833 de la d’economia aplicada als obrers industrials, fundada per l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i assessor del grup de pressió patronal Junta de Fàbriques.

Assentà els principis teòrics del proteccionisme català a Rudimentos de economía política (1836), on polemitzava amb el gran lliurecanvista asturià Flores Estrada. La seva principal obra política, Curso elemental de Derecho Público (1836), és radicalment constitucional.

Jaumandreu i Torra, Joan

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIX – Barcelona, 1881)

Economista. Era fundador de l’Institut Industrial i membre destacat de la Junta de Fàbriques.

Fou un dels impulsors de l’Exposició de Barcelona de 1850 i de l’Exposició General Catalana de 1871.

Destacà com un dels homes més actius de les tendències proteccionistes.

Intervencions Especials, decret d’

Deixa un comentari

(Catalunya, 20 novembre 1937 – 1939)

Decret promulgat per la Generalitat. Suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.

La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia.

Els motius d’intervenció eren: irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República.

Institut d’Investigacions Econòmiques

1 Resposta

(Barcelona, 1931 – 1939)

Organisme. Destinat a l’estudi dels problemes econòmics.

Participaren en la seva creació la diputació, la Cambra de Comerç, la Cambra de la Indústria i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou dirigit per J.A. Vandellòs i publicà el “Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques” (1920-37).

Institut de Ciències Econòmiques

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – 1939)

(ICE)  Organisme. Creat dins la secció d’estudis polítics i socials de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d’economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas.

Edità el “Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya” (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, Joan P. Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc.

Indústria Catalana

Deixa un comentari

(Barcelona, 1933 – 1935)

Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.

Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.

Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.

Illas i Vidal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 novembre 1819 – 25 febrer 1876)

Advocat i economista.

Teòric moderat de la burgesia catalana, formava part del grup dels proteccionistes de l’Institut Industrial de Catalunya acabdillats per Güell i Ferrer, que tenia com a òrgan d’expressió el diari “El Bien Público”, fundat el 1849, del qual Illas era director.

El 1851 la Junta de Fàbriques de Catalunya l’envià a estudiar l’Exposició Internacional de Londres. El 1857 fou elegit diputat a corts, i el 1862 va presidir els Jocs Florals de Barcelona.

Col·laborà al “Diario de Barcelona”, “El Vapor”, “El Imparcial”, “La Discusión” i “La Verdad Económica”. Aquest darrer, editat pels catalans a Madrid, expressava el pensament proteccionista.

Va escriure Conquista de España por los árabes (1850) i l’opuscle Cataluña en España (1855), la publicació del qual marca una data de la història de la Renaixença catalana i té un contingut polític reivindicatiu.

Escriví també estudis gramaticals, versos en català i teatre, a més d’Un consejo al partido moderado (1857), on defensa la desamortització.

Hortalà i Arau, Joan

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 20 abril 1940 – )

Economista i polític. Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i degà de Ciències Econòmiques de la facultat (1970-73, 1979-84).

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit regidor de Barcelona el 1979, diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 i conseller d’Indústria de la Generalitat (1984-87).

Elegit secretari general d’ERC el 1987, dos anys més tard fou substituït per Àngel Colom i abandonà el partit. Fundà aleshores Esquerra Catalana, organització que s’integrà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1993.

Fou president de la Borsa de Barcelona des de 1993.

Gual i Villalbí, Pere

1 Resposta

(Tarragona, 21 novembre 1885 – Barcelona, 11 gener 1968)

Expert en política econòmica. Es formà a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra).

Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell.

Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59.

Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc.

Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).

Graell i Moles, Guillem

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 12 setembre 1927)

Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueras; restaurada després la monarquia, s’hi adherí en una posició d’esquerra liberal.

Dirigí el diari “El Porvenir” (1879), fundà “El Monitor” i, el 1888, dirigí “La Nación”. Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d’aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s’aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891.

Del 1904 al 1910 fou catedràtic d’economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d’on divulgà l’escola històrica alemanya d’economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l’administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).