(Catalunya, segle XI – Castella ?, segle XI)
Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i amic d’Oliba.
El 1015 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic.
L’any 1023 fou tramés pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial.
El rei Sanç el feu bisbe d’Oviedo (1025), on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència (1035).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en teologia, fou rector de Mollerussa, beneficiat de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona.
És autor d’un Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any… (1699), reeditat diverses vegades i que amplià amb dos volums més de sermons (1715-35).
(Moià, Moianès, segle XIV – Barcelona, 1385)
Eclesiàstic. Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna (1361).
Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà. En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia.
S’enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369.
Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat i nomenat bisbe de Barcelona (1371). Féu construir la càtedra episcopal del cor, que porta el seu escut, i el 1380 presidí els trasllats a la catedral dels cossos de santa Maria de Cervelló i de sant Oleguer.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 12 juny 1847 – Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1896)
Eclesiàstic, poeta i compositor.
Poeta que, juntament amb Guimerà i Matheu, donà impuls al grup de La Jove Catalunya i va prendre part als Jocs Florals de Barcelona amb composicions de to patriòtic.
Ordenat sacerdot l’any 1882, fundà a Girona “La Vetllada”, el primer setmanari català aparegut en aquella ciutat.
Són notables les traduccions que féu d’Horaci, elogiades per Marcelino Menéndiz Pelayo.
La seva obra poètica fou publicada l’any 1910 en un recull titulat Semprevives.
(Barcelona, 1854 – 1894)
Eclesiàstic i escriptor polemista. Advocat, milità de jove al partit tradicionalista.
Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí. Organitzà un pelegrinatge de 30.000 persones a Roma, dit de Santa Teresa, per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX.
Mantingué polèmiques de caràcter religiós a “El Correo Catalán” i altres periòdics (1884-86).
Ingressà als jesuïtes (1885), però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot.
Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris.
(Barcelona, 19 desembre 1876 – Toledo, Castella, 5 juliol 1968)
Eclesiàstic. Germà de Narcís. Fou ordenat sacerdot el 1900 a Barcelona, on també fou canonge i professor del seminari.
El 1918 fou nomenat bisbe d’Àvila. Traslladat a la seu de Salamanca el 1935, s’adherí a la Carta col·lectiva de l’Episcopat espanyol del cardenal Gomà (1937).
El 1941 fou promogut arquebisbe de la seu de Toledo, i el 1946 el papa Pius XII el féu cardenal.
Mantingué una actitud conciliatòria amb l’estat franquista.
(Sanaüja, Segarra, 1527 – Lima, Perú, 29 juliol 1611)
Eclesiàstic jesuïta. Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús.
El 1559 fou el primer rector del col·legi de Sàsser (Sardenya), fundat pel jurista Aleix Fontana, que al segle XVII esdevingué universitat. Regí el col·legi de Saragossa i en fou el primer rector.
El 1575 passà al Perú, on fou rector del col·legi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú (1581-85) i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582.
Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels col·legis de Quito (1586) i de Santiago de Xile (1593).
(Catalunya, segle XVIII)
Prelat. Fou rector de Balsareny.
Nomenat bisbe de Vic, hi tingué una governació encertada.
És autor de diversos escrits religiosos, com un Catecisme, un Curs de moral i unes Instruccions de bon govern i premi de les tropes.
(Catalunya, segle XV – 1525/28)
Eclesiàstic. Fill de Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur. Fou rector de Bagà.
Encara que no tingué males relacions amb el seu germà Francesc Galceran, hereu desposseït del patrimoni, actuà de procurador a les possessions familiars de Felip de Castro, que les havia preses, i dels hereus d’aquell.
Aquest personatge podria ser el mateix que, el 1478, figurava entre els comissionats que anaren al Pallars, en nom de Ferran II el Catòlic, per tal d’establir una treva amb l’irreductible comte Hug Roger III de Pallars.
(Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona.
Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.
Dades dels Països Catalans 