Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Planas i Feliu, Joan

(Santa Coloma de Farners, Selva, 12 juny 1847 – Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1896)

Eclesiàstic, poeta i compositor.

Poeta que, juntament amb Guimerà i Matheu, donà impuls al grup de La Jove Catalunya i va prendre part als Jocs Florals de Barcelona amb composicions de to patriòtic.

Ordenat sacerdot l’any 1882, fundà a Girona “La Vetllada”, el primer setmanari català aparegut en aquella ciutat.

Són notables les traduccions que féu d’Horaci, elogiades per Marcelino Menéndiz Pelayo.

La seva obra poètica fou publicada l’any 1910 en un recull titulat Semprevives.

Planas i Espalter, Enric

(Barcelona, 1854 – 1894)

Eclesiàstic i escriptor polemista. Advocat, milità de jove al partit tradicionalista.

Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí. Organitzà un pelegrinatge de 30.000 persones a Roma, dit de Santa Teresa, per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX.

Mantingué polèmiques de caràcter religiós a “El Correo Catalán” i altres periòdics (1884-86).

Ingressà als jesuïtes (1885), però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot.

Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris.

Pla i Deniel, Enric

(Barcelona, 19 desembre 1876 – Toledo, Castella, 5 juliol 1968)

Eclesiàstic. Germà de Narcís. Fou ordenat sacerdot el 1900 a Barcelona, on també fou canonge i professor del seminari.

El 1918 fou nomenat bisbe d’Àvila. Traslladat a la seu de Salamanca el 1935, s’adherí a la Carta col·lectiva de l’Episcopat espanyol del cardenal Gomà (1937).

El 1941 fou promogut arquebisbe de la seu de Toledo, i el 1946 el papa Pius XII el féu cardenal.

Mantingué una actitud conciliatòria amb l’estat franquista.

Pinyes, Baltasar

(Sanaüja, Segarra, 1527 – Lima, Perú, 29 juliol 1611)

Eclesiàstic jesuïta. Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús.

El 1559 fou el primer rector del col·legi de Sàsser (Sardenya), fundat pel jurista Aleix Fontana, que al segle XVII esdevingué universitat. Regí el col·legi de Saragossa i en fou el primer rector.

El 1575 passà al Perú, on fou rector del col·legi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú (1581-85) i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582.

Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels col·legis de Quito (1586) i de Santiago de Xile (1593).

Pinós, Josep

(Catalunya, segle XVIII)

Prelat. Fou rector de Balsareny.

Nomenat bisbe de Vic, hi tingué una governació encertada.

És autor de diversos escrits religiosos, com un Catecisme, un Curs de moral i unes Instruccions de bon govern i premi de les tropes.

Pinós, Galceran de

(Catalunya, segle XV – 1525/28)

Eclesiàstic. Fill de Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur. Fou rector de Bagà.

Encara que no tingué males relacions amb el seu germà Francesc Galceran, hereu desposseït del patrimoni, actuà de procurador a les possessions familiars de Felip de Castro, que les havia preses, i dels hereus d’aquell.

Aquest personatge podria ser el mateix que, el 1478, figurava entre els comissionats que anaren al Pallars, en nom de Ferran II el Catòlic, per tal d’establir una treva amb l’irreductible comte Hug Roger III de Pallars.

Pinell, Esteve

(Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona.

Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d’esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.

Piñas i Morlà, Ramon

(Valls, Alt Camp, 9 febrer 1877 – 1944)

Literat i eclesiàstic. Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic.

Col·laborà en periòdics i revistes locals i comarcals.

Participà en la campanya en pro de la restauració de l’església de Rocallaura i del santuari del Tallat.

Perich i Viader, Antoni

(Sant Jordi Desvalls, Gironès, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Fou vicari a Roses i rector a Sant Jordi Desvalls.

És autor de dos treballs: Relació de les antiguitats i modernitats, tant espirituals com temporals, de la vila de Roses, fins al 1808 i Narració de los sis i quatre mesos que los francesos han estat a Catalunya, comptant de los primers de 1808 fins a primers de juny de 1814; el darrer dels quals fou publicat en 1911-12 per Pella i Forgas al butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Pérez Calvillo, Fernando

(Mallen, Aragó, segle XIV – Roma, Itàlia, 12 novembre 1404)

Teòleg, jurista i cardenal.

Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic (1387). Assistí com a ambaixador del rei catalano-aragonès a la coronació del rei de Navarra.

El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic.

El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392; el 1397 el nomenà cardenal i li encarregà moltes missions diplomàtiques.