Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Ribot i Sunyer, Pere

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 21 febrer 1908 – Girona, 24 agost 1997)

Poeta i eclesiàstic. Poc després de la guerra civil es reclogué, voluntàriament, a Riells de Montseny, com a rector.

Fou dels primers a revifar el caliu cultural català i la seva rectoria esdevingué lloc de romiatge, influït per la Bíblia i Claudel, i fent ús d’un bon ofici d’artífex, va publicar Laetare (1935), Llengua de foc (1950), El pont de l’àguila (1951), Epifania (1952), L’ombra dels tres (1953), Si el gra no mor… (1959), La pedra en la veu (1971), Llevat d’amor (1975), Cadolles de muntanya (1978), El crit del desert (1982) i El petit gran do (1987).

Ribes, Vicenç de

Deixa un comentari

(Ribes de Freser ?, Ripollès, segle XIV – Montserrat, Bages, 1408)

Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal.

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI (1384), però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne. El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós (1387).

Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisme d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó. Això li valgué ésser promogut al cardenalat el 1408, poc abans de morir.

Ribera, Bernat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1684 – Viena, Àustria, 1777)

Eclesiàstic. El 1699 ingressà als dominicans i acabats els seus estudis ensenyà teologia a Cervera.

Capellà del duc de Llíria, l’acompanyà a Sant Petersburg, on treballà per aconseguir la unió de l’Església ortodoxa russa amb l’Església catòlica; amb aquesta finalitat publicà Catechetica Confessio.

Posteriorment fixà la seva residència a Viena.

Ribelles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor i eclesiàstic.

Acompanyà Alfons IV el Magnànim prop de Joan II de Castella.

N’han restat poesies en castellà al Cançoner d’Estúñiga, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Ribas i Servent, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – segle XIX)

Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs a la diòcesi barcelonina.

És autor del llibre La Verge Santíssima en el Nou Testament (1884) i d’alguns altres escrits pietosos, així com de traduccions.

Ribas i Quintana, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 15 octubre 1903)

Eclesiàstic, arxiver i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic. S’ordenà el 1855.

Fou canonge de Barcelona (1876) i ardiaca (1893). Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors.

Col·laborà en el “Diari de Barcelona” i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera (1891).

Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort.

Revocand

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX)

Prevere i arxiprest. Actuà a les terres ripolleses els anys 879 i 881, quan s’estructurava el país osonenc novament recuperat.

En la darrera data actuà també amb l’arxiprest Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració (887).

Sembla ésser un dels encarregats per l’arquebisbe de Narbona, Sigebut, d’organitzar eclesiàsticament el territori osonenc.

Reus, Ramon de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic, diplomàtic i jurista. Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida.

El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques: a la cort de Castella (1286) per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó; a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles (1286), per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis (1257).

El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos.

Requesens i Roís de Liori, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 21 novembre 1548)

Eclesiàstic. Fill de Lluís de Requesens i Joan de Soler.

Des del 1537 era bisbe d’Elna. Del 1539 al 1542 fou president de la Generalitat. Fou bisbe de Tortosa des del 1542, com a successor d’Antonio de Calcena.

Treballà a l’edició del Breviari diocesà que fou estampat a Lió el 1547.

Morí a casa de la seva germana, Estefania de Requesens, vídua de Joan de Zúñiga, on s’estatjava per aquell temps el rei Felip II d’Espanya.

Fou succeït a la diòcesi tortosina per Fernando de Loaces.

Requesens i Joan de Soler, Bernat Guerau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – vers 1517)

Eclesiàstic. Fill de Galceran de Requesens i de Santacoloma, i germà de Castellana, Galceran, Lluís i altres.

Comanador de Granyena i Vallfogona, preceptor de Tèrmens, i gran prior de Catalunya a l’orde de Sant Joan (1501-17).

A la mort de Dionísia de Requesens i Joan de Soler rebé en indivís la baronia de Vallmoll, juntament amb Estefania de Requesens i Roís de Liori i Maria de Requesens i Enríquez.