Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Rocamora, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, vers 1575 – Palma de Mallorca, 1653)

Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l’orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat.

El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43).

Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l’epidèmia del 1652.

És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítol de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.

Rifós, Rafael de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Perpinyà, 1620)

Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics.

Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d’Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.

Ribelles, Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 8 juny 1765 – 11 gener 1826)

Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l’orde i de la ciutat i regne de València.

Publicà la primera part d’Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes.

Ramis, Domènec

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)

Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.

Rais i Rei, Marià

Deixa un comentari

(València, 1796 – País Valencià, després 1829)

Historiador i poeta dominicà.

És autor d’una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d’uns Villancicos para cantar las religiosas (1829).

Puigserver, Felip

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 5 abril 1745 – 21 octubre 1821)

Dominicà (1759). Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península.

En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes (1815) intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis.

Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae Aquinatis auribus huius temporis accomodata (1817-20; 1824-26).

Puigcerver, Felip

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1745 – 1821)

Filòsof i frare dominicà. És autor d’un Philosophia, en la qual atacava l’ideari de Gassendi i de Descartes.

Les seves doctrines es manifesten rígidament fidels al tomisme.

Portalfosc, el

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520.

Ponti, Josep

Deixa un comentari

(València, 1629 – 1698)

Escriptor i frare dominicà. És autor de nombrosos escrits religiosos i científics, quasi tots inèdits, i de poesies en llatí.

Ponç, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1595 – 1681)

Historiador i erudit. Dominicà (1613), completà la seva formació a Oriola (1618-23). A Mallorca es dedicà a la investigació.

Deixà inèdites obres biogràfiques, de temes històrics, etc, com Historia… del convento de Sant Domingo de la ciudad de Mallorca desde el año 1231 hasta el de 1672, seguida de la història de la resta de convents mallorquins.