(Illes Balears, segle XVI – 1626)
Frare dominicà. Prengué hàbit a Palma de Mallorca el 1592. Fou prior del seu convent i síndic del regne de Mallorca davant el rei Felip III.
Ocupà els càrrecs de consultor i qualificador de la inquisició i més tard, el 1620, el d’inquisidor general.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Roma, Itàlia, 1730)
Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Mallorca.
El 1694 s’establí a Roma, on fou secretari de la congregació de l’Índex de llibres prohibits. Ostentà el càrrec de general de l’orde.
Més tard fou bisbe i cardenal.
(Illes Balears, segle XVII – 1692)
Frare dominicà. L’any 1691 fou elegit prior del convent de Palma de Mallorca.
Deixà escrites set obres, una d’elles en català.
(Carlet, Ribera Alta, 1802 – Lingayen, Filipines, 1844)
Missioner i filòleg. Dominicà (1819), el 1825 anà com a missioner a les Filipines.
Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua; així, pogué refer l’antiga gramàtica (escrita el 1690 pel dominicà Andreu López) i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam (1840, 1862). És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XV – París, França, 1530)
Frare dominicà. Es doctorà a París, on assolí gran fama per la seva cultura.
Sembla que d’ell ve la dita “Així ho diu Pasqual”, o d’altres de semblants, expressant la infal·libilitat incontestable d’una opinió.
Veure> Sant Jaume de Pallars (antic col·legi i convent dominicà).
(la Jana, Baix Maestrat, 8 novembre 1578 – Nagasaki, Japó, 10 setembre 1622)
Dominic. Fou enviat a les missions de Filipines i del Japó. Desobeí el decret d’expulsió dictat per les autoritats el 1614, i fou empresonat i mort.
Escriví una història de la cristiandat del Japó, publicada, pòstumament, a Madrid.
Fou beatificat el 1867 a Roma.
(Castelló de la Plana, segle XVIII – Cagayan, Filipines, segle XVIII)
Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.
Ambròs Oliver (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862) Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).
Andreu Oliver (Palma de Mallorca, segle XVIII) Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.
Antoni Oliver (Illes Balears, segle XIX – segle XX) Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.
Bartomeu Oliver (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX) Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.
Francesc Oliver (València, segle XV – segle XVI) Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.
Joan Oliver (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599) Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.
Joan Oliver (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).
Miquel Oliver (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533) Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.
Pere Joan Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736) Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.
Pere Onofre Oliver (Illes Balears , segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.
Reginald Oliver (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649) Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.
Sebastià Oliver (Illes Balears, segle XVII – 1722) Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.
(Cerdanya, segle XVII)
Frare dominicà. És autor d’uns Commentaria in magistram sententiarum.
Dades dels Països Catalans 