Arxiu d'etiquetes: documents

Princeps Namque

(Catalunya-Aragó, 1481-1716)

Usatge que estableix, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional. L’usatge obligava també els nobles feudataris.

El costum implicava que no podia ésser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocatòria fou reglamentada per la constitució de Ferran II “Statuïm e ordenam” de la cort de 1481.

A partir del segle XVI fou convocat, sovint, tanmateix, pel lloctinent general. Perdurà fins a la Nova Planta.

Núria, Estatut de *

Nom popular de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932, pel fet que es va redactar al santuari de Núria).

Missatge al Rei dels Hel·lens

(Catalunya, 10 març 1897)

Document polític d’Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes.

El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.

La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.

Memorial de Greuges

(Catalunya, 10 març 1885)

Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII per una comissió presidida per Marià Maspons.

L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.

Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.

Manresa, Bases de *

Veure> Bases de Manresa  (document sobre el nacionalisme català, 1892).

Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis

(Barcelona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Barcelona, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del segle IX.

És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic.

Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.

Libre Jutge

(Montserrat, Bages, 1180 – 1190)

Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat.

Segons Anscari M. Mundó, que l’identificà el 1960 i en féu un estudi exhaustiu, el manuscrit pot ésser datat entre el 1180 i el 1190.

Es tracta d’una còpia de la versió catalana del Liber iudicus, versió feta molt probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV, vers el 1140, i en direcció directa amb la primera compilació dels Usatges. La versió catalana fou feta segurament per a ús de la cúria comtal de Barcelona, com ho fou probablement la còpia del manuscrit conservat.

El document, malgrat la seva brevetat, i a part el seu interès per als estudis jurídics, té un gran valor per a la història de la llengua, com a testimoni més reculat, conegut fins ara -anterior a les Homilies d’Organyà-, d’una prosa ja netament catalana.

Liber iudiciorum

(Europa, segle VII)

Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.

A Catalunya, tot seguit d’iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic.

El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis.

El monestir de Montserrat conserva fragments d’una versió en català de la fi del segle XII (Libre Jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret.

Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d’aquesta llei.

Liber Feudorum Maior

(Catalunya, 1192)

Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona, a instància d’Alfons I el Cast.

Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial.

Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88.

L’edició moderna de Francesc Miquel i Rossell (1945-47) el reconstrueix gairebé en la seva totalitat.

Liber Feudorum Ceritaniae

(Cerdanya, 1172 – 1176)

Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Conté les escriptures del segle XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l’altra banda dels Pirineus.

El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior.

Consta de 379 folis i 272 escriptures.