(Vila d’Eivissa, Eivissa, 3 febrer 1906 – 22 maig 1974)
Pintor i dibuixant. La seva obra inicial es mou dins l’impressionisme, però després derivà cap a un expressionisme de gran llibertat d’execució. Els seus dibuixos tracten sempre la temàtica humana: generalment són escenes eivissenques del port, del mercat, dels cafès, etc.
Exposà individualment a les Balears, a Barcelona i a algunes ciutats de l’estranger.
(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1850 – 23 març 1914)
Pintor i dibuixant. Fill de Francesc Laporta i Tort. Fou un gran pintor d’atmosferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d’interiors d’esglésies.
Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l’Escola de Llotja, a Barcelona.
(Artà, Mallorca, 1906 – Felanitx, Mallorca, 1983)
Dibuixant i escriptor. Fotògraf especialitzat en obres d’art, conreà també el dibuix dins el cànons clàssics.
Ha publicat l’útil recull La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII), inclosa en la Història de Mallorca coordinada per J. Mascaró i Pasarius.
(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)
Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.
Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.
(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)
Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.
És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.
(València, 1 gener 1877 – 4 gener 1972)
Dibuixant, escriptor i historiador de l’art. Format en les belles arts, conreà la caricatura, que sovint firmà amb el pseudònim Folchi, i participà activament en la vida artística valenciana, entre altres amb la divulgació dels valors de la ceràmica, especialment de Paterna.
Col·laborador periodístic especialitzat, és autor d’estudis i monografies: Cerámica vidriada valenciana, Cerámica de Paterna, Pinazo, su vida y su obra, però, sobretot, de l’obra monumental Cerámica del Levante español (1944-52). Conreà també la narrativa (Contes del pla i de la muntanya).
Les seves col·leccions de ceràmica foren el ric origen del Museu Nacional de Ceràmica establert al Palau del Marquès de Dosaigües de València.
(València, 1809 – Madrid, 17 febrer 1863)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862.
Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d’història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.
Veure> Rafael Ximeno i Planes (pintor i dibuixant valencià, 1761-1825).
(València, 1954 – )
Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s’introduí en el món de l’il·lustració, treballant per a edicions italianes.
L’any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990).
Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text.
El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d’il·lustració i fou seleccionat a la biennal d’il·lustració de Bratislava l’any 1989.
(Perpinyà, 20 març 1952 – )
Escriptor, dibuixant i mestre. Preocupat per la cultura catalana, la seva obra s’inscriu en l’inconformisme i en la denúncia.
Col·laborador en diaris i revistes, ha conreat la narració –Tor Vabel (1979), Hava (1981)-, la poesia –Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980), Autoplàstia del cargol tocat del bolet (1988)-, la poesia visual –Ten variations, Quadrícula (1979), Ics (1982)-, l’assaig –Teoria de les ics (1989)- i el dibuix.
Dades dels Països Catalans 