Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Macian i Blasco, Francesc

(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)

Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics.

Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.

El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).

Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).

Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.

Macaya i Sanfeliu, Lluís

(Barcelona, abril 1888 – Buenos Aires, Argentina, 18 gener 1953)

Pintor i dibuixant.

A l’inici de la seva carrera artística anà a Buenos Aires, on col·laborà en els principals diaris. Més tard tornà a Barcelona.

Dibuixant d’escenes populars, treballà per a diverses revistes i participà a l’exposició de dibuixants humoristes del 1933.

Conreà també l’aquarel·la i, abans de la guerra del 1936 tornà a Buenos Aires.

Lluch i Rafecas, Francesc Xavier

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)

Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a Llotja, on més tard fou professor de dibuix.

El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.

Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.

Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.

Llovera i Bofill, Josep

(Reus, Baix Camp, 7 gener 1846 – 7 novembre 1896)

Pintor i dibuixant. D’estil acadèmic, pintà a l’aquarel·la i a l’oli, tècniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d’obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó).

Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment (“La Ilustración Española y Americana”, “La Il·lustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “Un Tros de Paper”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.

Llimona i Raymat, Mercè

(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)

Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.

Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.

Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.

Llaverias i Labró, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)

Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.

Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.

Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.

Lamolla, Antoni G.

(Martorell, Baix Llobregat, 24 juny 1910 – Dreux, França, 13 gener 1981)

(Antoni Garcia i Lamolla)  Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida.

Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l’exposició d’artistes ibèrics, de París, i a l’exhibició de l’ADLAN, a Barcelona.

Després de la guerra marxà a França.

Labarta i Planas, Francesc

(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)

“Lata”  Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.

Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.

Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.

Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.

Labarta i Grané, Lluís

(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)

Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.

Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’E. Planas.

Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb A. Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.

Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.

Katúful *

Nom amb el què signava auques i dibuixos Modest Urgell i Inglada  (Barcelona, 1839-1919).