Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Pascó i Mensa, Josep

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 23 juny 1910)

Dibuixant i decorador. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona al taller de l’escenògraf Josep Planella.

Treballà al taller del Teatro Real de Madrid i adquirí una gran anomenada en el camp de l’escenografia. També fou molt apreciat com a decorador; s’encarregà de la decoració del Teatre Nacional de Mèxic.

Col·laborà, com a dibuixant, a la “Il·lustració Catalana”, on signava amb el pseudònim de Brisa. Així mateix, destacà com a cartellista i il·lustrador d’obres.

Fou premiat amb la medalla d’Or a les exposicions universals de Barcelona (1888) i París (1889).

Fou el pare de Patrici Pascó i Vidiella (Barcelona, 1878 – Catalunya, segle XX)  Dibuixant. Obtingué diversos premis. Féu dibuixos d’ornamentació per al setmanari “Cu-cut!”. Realitzà treballs notables per a aplicacions decoratives.

Parera i Romero, Josep

(Barcelona, 1830 – 1902)

Dibuixant, pintor i cantant. Format a l’Escola de Llotja, completà els estudis a Itàlia.

Reinstal·lat a Barcelona (1860), la seva producció es caracteritzà pel retratisme romàntic (Retrat de la senyoreta Tous de Cullel i de Ramon Muntaner, de la Galeria de Catalans Il·lustres). Gran caricaturista, amb tendències grotesques.

Col·laborà en diverses publicacions il·lustrades de l’època. Fou premiat a les Exposicions Nacionals de 1864 i 1866 i a l’Exposició Universal de 1888.

Parellada i Molas, Pau

(Valls, Alt Camp, 13 juny 1855 – Saragossa, Aragó, 15 octubre 1944)

Escriptor, caricaturista i militar. Es graduà de tinent d’enginyers el 1878 i fou professor de l’Acadèmia General Militar. Retirat de coronel, s’establí a Saragossa.

Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i publicà a diverses publicacions, entre les quals “Barcelona Cómica”, “La Vanguardia”, “Blanco y Negro” i “ABC”.

Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes.

També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres.

Parcerisa i Boada, Francesc Xavier

(Barcelona, 1803 – 27 març 1876)

Dibuixant, litògraf i pintor.

Molt dotat per al dibuix, va concebre la idea de recollir en un llibre monumental (Recuerdos y bellezas de España) els monuments i racons de la Península amb algun interès artístic o anecdòtic.

Prèviament, va interessar-se per la litografia i el daguerreotip. Amb dibuixos i fotografies elaborà les 588 litografies que constitueixen la part gràfica del llibre esmentat.

De la part literària, van encarregar-se’n Pau Piferrer, Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep M. Quadrado.

Com a pintor féu algunes obres notables.

Pahissa i Jo (germans)

Eren fills de Jaume Pahissa i Laporta i germans de Jaume Pahissa i Jo.

Albert Pahissa i Jo  (Barcelona, 1882 – 1973)  Dibuixant. Destacà com a il·lustrador.

Anna Pahissa i Jo  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Actriu teatral. Actuà en el Teatre Íntim d’Adrià Gual.

Maria Pahissa i Jo  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Actriu teatral. També actuà en el Teatre Íntim d’Adrià Gual.

Padró i Pedret, Tomàs

(Barcelona, 11 febrer 1840 – 16 abril 1877)

Dibuixant i pintor. Fill de Ramon Padró i Pijoan i germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va relacionar-se amb Claudi Lorenzale i Marià Fortuny.

Molt dotat per al dibuix, el contacte amb el dibuixant francès Gavarni féu que, sense abandonar definitivament la pintura, s’especialitzés en la il·lustració de llibres, de moments decisius de la història viva o d’anècdotes de la vida corrent. Les obres de Padró i de Gavarni tenen nombrosos punts de contacte. Viatjà per Espanya i l’estranger, i col·laborà en nombroses revistes.

També il·lustrà la Historia de España de Lafuente, i les novel·les de Jules Verne. Així mateix, col·laborà, com a dibuixant il·lustrador, a diverses revistes catalanes i il·lustrà els almanacs “Lo Xanguet”, “Any Nou” i “El Tiburón”, entre altres.

El domini de la tècnica i la força expressiva de la seva obra el converteixen en un dels grans mestres de la caricatura del segle XIX.

Oscar

(Barcelona, 6 desembre 1945 – )

(Oscar Nebreda i Abadia) Dibuixant i humorista.

Començà a dibuixar cap al 1970 i publicà treballs -sovint realitzats conjuntament amb Ivà- a “Matarratos”, “Diario Femenino”, “Diario de Barcelona”, “Oriflama”, “L’Infantil”, “Garbo”, “Tele-exprés”, etc.

Fundà les revistes “Barrabás” i “El Papus”, que tingueren un paper rellevant en el període de transició a la democràcia.

Des del 1977 col·laborà a “El Jueves”. Així mateix, col·laborà regularment a “El Periódico”.

Els seus dibuixos acusen la influència del francès Reiser.

Oriach i Caselles, Lluís

(Mataró, Maresme, 1847 – Barcelona, 1937)

Vitrallista i pintor-dibuixant. Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa.

S’establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes M.J. Raspall, J.M. Jujol i C. Martinell.

La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra.

Fou pare d’Antoni Oriach i Rovira (Barcelona, 1888 – 1980)  Vitrallista. Estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller familiar. Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte.

Oliveras i Gensana, Camil

(Figueres, Alt Empordà, 28 octubre 1840 – Barcelona, 6 setembre 1898)

Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876). Formà part de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans. El 1877 guanyà la plaça d’arquitecte provincial de la Diputació de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de la Casa Provincial de Maternitat (1883-1902), a les Corts de Sarrià, de la cúpula de l’església del Sagrat Cor, de Barcelona, de l’església major de Santa Anna (1887, destruïda el 1936), i d’algunes construccions per al marquès de Comillas.

Projectà l’església del convent dels jesuïtes (amb J. Martorell i Montells, 1883-85).

Estigué vinculat a l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879 i 1894), des de la qual publicà l'”Annuari de l’Associació d’Arquitectes de Barcelona”.

De la seva activitat com a dibuixant, cal destacar particularment segells, orles i capçaleres de llibres.

Jacint Olivé i Font

Olivé i Font, Jacint

(Barcelona, 1896 – 16 març 1967)

Paisatgista i dibuixant. Amplià els seus coneixements artístics a França i a Portugal.

Participà en els Salons de Primavera de Barcelona i, sovint, exposà individualment.

Excel·lí com a paisatgista i obtingué nombroses distincions. El 1924 formà part del grup d’avantguarda “Nou Ambient”.

Com a dibuixant, és autor de nombrosos ex-libris.