(Barcelona, 1886 – 1954)
Dibuixant i gravador. Fill d’Antoni Riba i Garcia i germà de Carles.
Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on fou professor des del 1939.
Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana (1929). Participà a diverses col·lectives a l’estranger. Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona (1936).
Com a dibuixant col·laborà a diverses publicacions.
(Lleida, 1851 – 1908)
Escriptor, músic i dibuixant, conegut popularment per “Lo Teta“.
Fou una figura lleidatana molt popular al seu temps. Tocava diversos instruments. Col·laborava a algunes publicacions periòdiques.
És autor de bon nombre de poesies humorístiques, glossant els més sovint esdeveniments o costums locals.
(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1952)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina i més tard a París.
Col·laborà com a dibuixant en revistes barcelonines amb pseudònims com ara Fum, Stres, Moner, etc. Féu la seva primera exposició individual en 1916, a Barcelona.
Per aquest temps exposà també, amb bon èxit, als Estats Units. Obtingué premis diversos.
La seva és una obra convencional centrada en el paisatge, tant a l’oli com a l’aquarel·la.
(Barcelona, 18 setembre 1889 – 2 juliol 1963)
Dibuixant. De jove fou porter del FC Barcelona (campió de copa el 1912 i el 1913).
Format a Llotja. Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya, reunides algunes als fascicles Barcelona històrica, amb text de Ramon Piñol i Andreu (1959).
Exposà individualment des del 1947. És representat al Museu d’Història de Barcelona.
(Barcelona, 7 juliol 1879 – 4 setembre 1961)
Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista. Fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Dionís.
Sobresortí pels seus treballs decoratius menors i per la seva activitat com a restaurador.
Dibuixà magnífics ex-libris. La reproducció de molts d’ells figura en un àlbum especial editat en 1907.
Destacà per la seva intensa activitat dins la vida artística catalana, com a cooperador eficaç de moltes iniciatives. Té bon nombre de dibuixos, esbossos i notes sobre aspectes de Barcelona al Museu Històric de la Ciutat.
Amb Pere Ricart fundà, en 1903, el Foment de les Arts Decoratives.
(Vic, Osona, 1943 – Bali, Indonesia, 3 abril 2023)
Ceramista, dibuixant i pintor.
Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir. El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza.
Com a dibuixant, ha il·lustrat diverses obres (Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant, etc).
L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París.
Pel juny de 1976 encetà un llarg viatge que l’ha dut a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura.
Els temes que s’hi repeteixen són les dones i el paisatge, que pinta amb una tècnica que ell anomena lacat, consistent en una base d’aquarel·la a la qual es van sobreposant diverses capes de tinta xinesa.
A partir de l’any 1977 ha fet exposicions en diversos països.
Reparteix la seva residència entre Bali i Vic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1858 – Lisboa, Portugal, 1933)
Ceramista. Impulsor de l’escola catalana i mestre de J. Llorens i Artigas.
A més de Barcelona, creà indústries ceràmiques a València, París, Rio de Janeiro i, més tard, a Lisboa i Porto.
Fou un gran tècnic en el mosaic de gres, especialitat que introduí a Catalunya.
Exercí el professorat a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona.
Era fill de Ramon Quer i Vidal (Cardona, Bages, 1829 – Sabadell, Vallès Occidental, 1890) Dibuixant. Establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts.
(Barcelona, 1821 – 1903)
Historiador de l’art i dibuixant. Germà de Miquel.
Fou sotsarxiver municipal de Barcelona, president de l’Associació Artístico-Arqueològica de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
De la seva nombrosa producció cal destacar Estudios sobre el traje español en los siglos medios (1871), Estudi i impressió de Barcelona monumental (1879), Noticia de algunos artistas catalanes de la Edad Media y del Renacimiento (1881), Estudio de la indumentaria concreta y comparada (1892), etc.
(Barcelona, 1820 – 1894)
Dibuixant. El 1851 anà a París amb Eusebi Planas, on residí fins al 1854.
Són molt conegudes les seves auques, capçaleres de romanços, litografies, sainets, etc.
També conreà la caricatura política; en aquest camp col·laborà en diverses revistes com “La Flaca”, “La Madeja Política” i “El Tupé”.
(Terrassa, Vallès Occidental, 8 abril 1892 – Barcelona, 14 desembre 1969)
Dibuixant i escriptor. Després de la primera etapa formativa a Barcelona, en què participà als Salons dels Humoristes, anà a París, on fou influït pel mestratge de Bernat Naudin.
En tornar a Barcelona continuà exposant, alhora que, pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, col·laborà com a dibuixant en diverses revistes i diaris.
Publicà la biografia Junceda, home exemplar (1958) i Els tòpics de l’humorisme (1961). També il·lustrà diversos llibres i féu ex-libris.
Dades dels Països Catalans 