(País Valencià, segle XVIII)
Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l’Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.
(País Valencià, segle XVIII)
Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l’Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(València, 8 desembre 1953 – )
(Vicent Llobell i Bisbal) Dibuixant de còmics. Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a “Bésame Mucho” (on presentà Historias galantes i Barrachina) i a “El Víbora”.
La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana.
Autor de diversos àlbums (Romance, 1984; Museo vivo, 1987; Cazando millonarios, 1989; El laboratori del Doctor Arnau, 1989), després compaginà la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de València.
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(València, 1740 – Madrid, 1822)
Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó.
Féu, per encàrrec d’aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d’Espanya.
(València, 1882 – 1941)
Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.
Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.
Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986) Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.
(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)
Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.
El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).
És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.
(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)
Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.
Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.
(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)
Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.
Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).
A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).