(Barcelona, 18 juny 1912 – Tossa, Selva, 9 febrer 1976)
Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom.
Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura.
És autor del llibre L’aventura de l’art contemporani (1953).
(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1946 – )
Pintor, gravador i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre.
A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria. Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat.
Emprà un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques. Formà part del grup “Tarot”.
(Barcelona, 1875 – 1954)
Dibuixant i pintor. Estudià a València (Sant Carles) i després a Barcelona (Llotja) i a Madrid (San Fernando). Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta. Residí un quant temps a Madrid.
Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal. Exposà individualment a Barcelona, al País Basc i a Girona.
Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans. Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat.
Li adquiriren obres els museus d’artilleria de Madrid i de Saragossa.
(Barcelona, 18/oct/1927 – 3/oct/1993)
Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras.
Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista “L’Infantil” en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda “Tretzevents”.
Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984).
(Vic, Osona, 1943 – )
Pintora i dibuixant. Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora.
Féu la primera exposició individual el 1972. En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic.
L’any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot.
(Barcelona, 1877 – 5 maig 1912)
Dibuixant i pintor. Fill de l’escriptor Joan Sardà i Lloret. Estudià dret i inicià la formació artística a l’Escola de Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Amplià coneixements a Madrid.
Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901 anà a París, on assistí a les acadèmies lliures.
Fou un bon retratista (Retrat de la mare, La lletera, Segador català), encara que és més conegut com a dibuixant, sobretot per les seves il·lustracions de novel·les.
Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912).
(València, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 25 agost 1918)
Arquitecte i dibuixant. Es formà a Barcelona i en fou arquitecte municipal.
Projectà la reconstrucció del teatre municipal de Terrassa. Publicà una monografia, premiada, sobre la Seu d’Urgell.
El 1910 anà a l’Argentina, on s’establí i acomplí nombrosos encàrrecs.
(Portbou, Alt Empordà, 21 gener 1914 – Barcelona, 29 setembre 2002)
Crític d’art, poeta i dibuixant. Germà d’Àngels. Estudià a Valladolid i a Salamanca i, després d’estar-se un quant temps a Madrid, s’establí a Barcelona l’any 1934.
Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
Entre els premis de poesia que ha obtingut, cal esmentar el Ciutat de Barcelona (1956) i el Boscán (1959). Escriví cròniques d’art a “El Noticiero Universal”.
També ha publicat llibres com Del románico al pop art, Revisiones y testimonios i Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix (1932-1936) (1986).
Ha fet algunes exposicions com a aquarel·lista i dibuixant.
(Pedret i Marzà, Alt Empordà, 1872 – 1959)
Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també fou deixeble de Lluís Graner.
S’especialitzà en la pintura de gènere i exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1896.
A més d’olis i pastels, féu remarcables dibuixos al carbó.
(Barcelona, 1981 – )
Esdeveniment firal de diverses manifestacions culturals, celebrat anualment per a promoure el coneixement del còmic i com a fòrum per a debatre la situació en què es troba. Sorgí com una necessitat del sector d’aprofitar la gran expansió del mitjà durant la segona meitat de la dècada del 1970.
Les primeres edicions tingueren lloc als palaus de la Fira de Barcelona amb el nom de Saló del Còmic i la Il·lustració atès que s’ocupaven també d’aquesta disciplina. Posteriorment es traslladà a les Drassanes, centrant-se en el còmic i prenent l’actual denominació, i des de l’any 1991 es realitza a l’antic mercat del Born.
Paral·lelament als aspectes comercials, s’organitzen taules rodones i conferències, i s’atorguen diversos premis (gran premi del saló, premi a la millor obra, a l’autor revelació).
S’ha consolidat com una de les fires més importants del sector, juntament amb les d’Angulema (França) i Lucca (Itàlia).
Enllaç web: Ficomic
Dades dels Països Catalans 