Cim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.
Teix, puig des
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Deià
Ribas i Prats, Antoni
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
Gelabert i Massot, Antoni
(Palma de Mallorca, 13 juny 1877 – Deià, Mallorca, 22 gener 1932)
Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià.
En les seves obres, d’una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d’Art de Barcelona (1907 i 1911).
Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltissa que el portà finalment al suïcidi.
Gamundí i Penya, Joan
(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)
Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).
D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.
Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.
Foradada, punta de sa -Mallorca-
Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena.
Deià, Lluís de
(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)
Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.
Deià (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)
Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.
Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.
A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.
Enllaç web: Ajuntament
Abat, ca l’
Possessió. Pertanyé, des del segle XIII, al monestir cistercenc de la Real de Palma de Mallorca.
Una porció del seu territori fou adquirida per Jaume II de Mallorca el 1276 per tal de fundar-hi el col·legi de Miramar.
Dades dels Països Catalans 