(Catalunya, segle XIV)
Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n’era néta.
Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança.
D’aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. El 1351, poc després d’haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel.
Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd.
(Rodés, França, segle X – Barcelona, 977/80)
Comtessa de Barcelona.
Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona, amb qui era parenta de lluny.
Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya.
De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell.
(Bizanci, 1245 – Catalunya ? , 1311)
(o Irene) Comtessa de Ventimiglia. Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris.
Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb que la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill: Làscara es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars, Violant amb Pere d’Aierbe, nét de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda.
Eudòxia trobà la protecció dels reis del casal català, conjuntament amb la seva aviastra Constança de Sicília i les seves filles.
El 1296 fundà amb el seu patrimoni el monestir de la Serra de monges clarisses, a Montblanc.
Fou enterrada al convent de pares predicadors de Saragossa.
(Itàlia, vers 1265 – Barcelona, vers 1314)
Comtessa de Pallars Sobirà. Filla d’Eudòxia Làscaris.
Es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars. Mort aquest (1288), ella i les seves filles, Sibil·la, Violant i Beatriu, quedaren sota la protecció d’Alfons II de Catalunya-Aragó.
El 1307 entrà en un convent, mentre governava el seu cunyat Ramon Roger, mort el qual, Sibil·la esdevingué la nova comtessa del Pallars.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla de Ponç Hug d’Empúries, que era un fill del comte Ponç Hug II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d’heredatge, n’adoptés el cognom.
Per gestions del rei Jaume I, es casà amb l’oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria. El seu marit prengué certament el nom d’Entença i fou el gran defensor del Puig, on morí el 1237.
Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d’Entença, i Sibil·la d’Entença, futura muller de Fortún de Bergua.
(Olot, Garrotxa, segle XV – Benavarri, Ribagorça, 1506)
Amistançada d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Filla de Gregori de Jonquers, castellà de Roses.
Residí a Benavarri i arribà a ésser governadora del comtat de Ribagorça, que defensà contra els francesos i el comte de Pallars.
Enterrada al monestir dominicà de Llinars, del qual fou protectora.
(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)
Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).
Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria, esposa d’Alfons IV.
Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.
(Castella segle XIV – Catalunya, segle XV)
(o Joana de Gandia) Comtessa de Cardona. Filla menor de Pere, marquès de Villena, i de Joana, filla del rei Enric II de Castella.
El 1391 es casà amb Joan Ramon Folc I de Cardona, nomenat comte de Cardona el 1400. Sembla que rebé en dot els llocs ribagorçans de Calassanç i Açanui, els quals els deixà, en morir, al seu fill Hug.
Fills seus foren Joan Ramon Folc II, també comte; Jaume, bisbe i cardenal; Pere, frare de l’Hospital; Joana, muller de Bernat Gilabert de Centelles; Anton, bisbe d’Elna; Hug, casat amb Blanca de Navarra; i Violant, muller de Felip Albert.
Un cop vidu, el seu marit tornà a casar-se, amb Beatriu de Pallars.
(Catalunya, vers 1358 – 1416)
Comtessa d’Empúries. Filla de Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada i de la seva segona muller, Esclaramunda de Fenollet.
Es casà amb Pere, fill segon del comte Joan I d’Empúries i germà de Joan II, també comte. Mort Joan II d’Empúries (1401), sense successió, el títol no reconegut passà a Pere (II), que morí a la darreria del mateix any. S’extingí així el segon casal d’Empúries, ja que Joana tampoc no havia tingut fills.
Els Rocabertí feren algunes reivindicacions no gaire insistents sobre el comtat d’Empúries, valent-se dels possibles drets de Joana. Aquesta conservà en propietat la baronia de Verges, que havia d’heretar el seu nebot, el vescomte Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar.
Dades dels Països Catalans 