(Catalunya, segle XIII – abans 1295)
Dama. Era filla de Galceran (V) de Pinós i de Berenguera.
Es casà amb Bernat Amat de Cardona, senyor de Torà, Rupit i Verges. Degué morir abans que el seu pare (1295).
El seu fill Ramon Amat heretaria el patrimoni d’aquesta branca dels Cardona.
També tingué dues filles: Constança i Sibil·la, les quals es casaren respectivament amb el cavaller Gilabert de Cruïlles i amb el comte Ramon Roger II de Pallars.
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia.
Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat de Pinós (mort després 1063) i Miró Riculf de Pinós (mort després 1069), fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós.
Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos comtes li encomanaren, poc després, el castell de Tàrrega (1069).
La tradició familiar els fa descendir dels comtes de Cerdanya i Besalú.
Del seu matrimoni amb Sicarda, Miró Riculf tingué un fill, Galceran (I) de Pinós.
(Catalunya Nord, segle XV – 1456)
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa. Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390).
El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells.
Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393).
Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s’hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439).
Els fills de la seva germana pretengueren la successió d’Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452).
La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla segona de Ramon de Perellós, baró de Jóc, i de la segona muller d’aquest, Constança. La baronia fou per a la seva germana, Elionor.
Aquesta i Constança eren de poca edat quan morí el seu pare, en 1384. Restaren sota la tutela de la mare, de Ramon de Perellós, vescomte de Roda (després d’un germà d’aquest, Ponç) i del barceloní Ferrer de Marimon, potser de la família materna.
Es casà amb Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem. Aportà en dot 30.000 sous barcelonins. Restà vídua en 1413.
Tingué cinc fills, un d’ells, Bernat, heretaria d’Elionor de Perellós la baronia de Jóc.
(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Filla de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda. Fou senyora dels llocs de Sant Feliu d’Amunt i de Sant Feliu d’Avall, al Rosselló.
Ha deixat poques dades conegudes, al costat dels seus germans Ramon, vescomte de Rueda i Perellós; Miquel, arquebisbe d’Embrun, i Ponç, ric propietari rossellonès.
El seu hereu fou Antoni Pinya, burgès de Perpinyà.
Aquesta és potser la Violant que fou abadessa de Vallbona en 1419-22.
(Catalunya, segle XIV – abans 1428)
Dama. Alguns autors creuen filla del Francesc de Perellós que fou primer vescomte de Rueda.
Es casà amb Dalmau de Queralt, del qual restà vídua el 1387. En tingué almenys un fill, Jordi. El seu fillastre Pere, es casà amb la seva germana Clemença de Perellós.
Es tornà a casar amb Hug de Santapau, fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles. Rebé de Joan I un donatiu de noces de 4.000 florins d’or.
El 1391 tingué per poc temps la baronia de Santa Pau, que passaria al seu cunyat Galceran de Santapau, amb el qual sostingué litigis.
Reclamà també a la seva família política deutes existents sobre el seu dot. Per rescabalar-se’n, obtingué del rei Martí la possessió de Mosset, que era dels Santapau.
Morta ella, el seu fill Jordi de Queralt encara cobrà rendes de Mosset abans no les recuperessin els Santapau.
(Catalunya, segle XV – 1433)
Dama. Era filla de Ponç de Perellós i de Lluïsa de Mur. El seu pare morí el 1426.
Segons Capeille, la seva mare era la qui es casà poc després de restar vídua amb Frederic, comte de Luna, i la història la coneix més com a Violant Lluïsa.
El mateix autor diu que Elfa morí jove devers el 1433 i que fou heretada per la tia Joana.
(Catalunya, vers 1355 – 1420)
Baronessa de Queralt. Sembla haver estat germana d’Elionor i participa dels dubtes genealògics que afecten aquesta.
Es casà amb Pere (VI) de Queralt, fillastre de la seva germana. Possiblement fou filla seva Aldonça de Queralt, dama de la reina Violant de Bar, i Gaspar (I) de Queralt i de Perellós.
(Catalunya, segle XIX – 1881)
Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d’Aimeric.
Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, ja que morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Besnéta de Pere Joan de Peguera i de Vilanova, i cosina segona d’Àngela de Peguera i de Llentes (Catalunya, segle XVII – 1670) Senyora de Fraumier. Muller de Lluís Soler.
Junt amb la qual s’extingí la línia secundària de Manresa. Aportà el patrimoni als seus descendents i del seu tercer marit Onofre de Cortit, senyor de Gra.
Dades dels Països Catalans 