(Catalunya, segle XV – 1471)
Filla de Jaume de Prades i d’Arenós. Darrera representant de la família.
Es casà amb Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i aportà les baronies de Càccamo, Alcamo i Calatafimi als Cabrera.
Arxiu d'etiquetes: dames
Prades i de Cabrera, Joana de
(Catalunya, 1387 ? – després 1441)
Quarta comtessa de Prades i baronessa d’Entença (dita també Joana Gonçalva Eiximenis d’Arenós). Filla de Pere de Prades i d’Arenós i de Joana de Cabrera.
Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades i de Foix. En morir el seu pare, la mare i llur tres filles restaren sota la protecció del rei Martí, que es casà amb una d’elles, Margarida (1409). Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II.
Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit.
Pinós-Milany i Ballester, Beatriu de
(Catalunya, v 1433 – Palma de Mallorca, 1485)
Protectora del lul·lisme. Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà. Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany. Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur.
Vídua (1475), el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio (que vivia de feia un temps a Randa, Mallorca, i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lul·lià), legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell (amb qui l’uní una amistat de família), els seus béns i drets (amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella, els castells de Cartellà i Tudela i la casa aloera del Palau al Baix Llobregat) al municipi de Mallorca, perquè perpètuament fos llegida l’art lul·liana a Randa o a Miramar.
Invalidat el testament davant l’oposició de l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles i per la impugnació de la filla Joana Estefania, el 1479 Mario Del Pascio retornà a Venècia, on morí l’any següent. Beatriu s’instal·là en canvi a Randa, des d’on mantingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell i la mare d’aquest, que l’informaven del procés del plet. Els llibres lul·lians que Pascio hi deixà foren segrestats, potser per deutes, però adquirits en llur major part per Beatriu.
El 1484, en el seu darrer testament, cedí a la seva filla la major part dels seus béns i creà un benefici eclesiàstic en una capella de l’església de Monti-sion, a la ciutat de Mallorca, perquè fos instaurada una càtedra d’art lul·liana sota el patrocini dels jurats de Mallorca, benefici que fou origen de constants litigis fins al segle XVII, però fou tanmateix l’origen de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca.
Fou enterrada a la catedral de Mallorca.
Pinós-Fenollet i de Pinós-Milany, Joana Estefania de
(Catalunya, segle XV – vers 1520)
Filla de Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur i de Beatriu de Pinós-Milany i Ballester. Conclosa la guerra contra Joan II li foren lliurades les baronies de Pinós i Mataplana.
Era muller del capità navarrès Bertran d’Armendaris. També li foren lliurats els vescomtats d’Illa i Canet i els dominis cerdans quan Joan II recuperà el Rosselló i la Cerdanya el 1473. Reconquerits novament aquests pels francesos el 1475, no se sap en mans de qui romangueren els vescomtats.
Pel que fa a les baronies, mort Armendaris, foren ocupades per Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós. El 1484 començà un plet que s’allargà anys i anys entre els seus descendents i els de Joana Estefania i el seu segon marit Joan Galceran de Castre-Pinós i de Cartellà, intitulat vescomte d’Évol, i d’altres línies dels Pinós.
Pinós, Francesca de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla de Bernat Galceran de Pinós.
Des del 1393 era casada amb Hug de Cardona-Anglesola, primer senyor de Bellpuig. Restà vídua encara ben jove, entre 1402 i 1405.
Fou llavors senyora d’Anglesola com a tutora dels seus fills Ramon i Magdalena.
Pinós, Elisenda de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. La seva situació genealògica és imprecisa. Hi ha dues homònimes en una branca bastarda del llinatge, sorgida d’un fill natural del Galceran de Pinós casat amb Esclaramonda.
De tota manera no és probable que sigui cap de les al·ludides la dama que es casà amb el noble Pere de Montcada, de la branca d’Aitona-Serós, que fou novè senescal dels regnes. Restà vídua el 1303.
Els seus fills, llavors molt joves, tindrien un esdevenidor molt brillant: Elisenda arribaria a reina, Gastó seria bisbe d’Osca i de Girona, i Ot, també amb el grau de senescal, seria una de les figures màximes de la família Montcada.
Pinós, Constança de
(Catalunya, segle XIII – abans 1295)
Dama. Era filla de Galceran (V) de Pinós i de Berenguera.
Es casà amb Bernat Amat de Cardona, senyor de Torà, Rupit i Verges. Degué morir abans que el seu pare (1295).
El seu fill Ramon Amat heretaria el patrimoni d’aquesta branca dels Cardona.
També tingué dues filles: Constança i Sibil·la, les quals es casaren respectivament amb el cavaller Gilabert de Cruïlles i amb el comte Ramon Roger II de Pallars.
Pinós -llinatge-
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia.
Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat de Pinós (mort després 1063) i Miró Riculf de Pinós (mort després 1069), fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós.
Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos comtes li encomanaren, poc després, el castell de Tàrrega (1069).
La tradició familiar els fa descendir dels comtes de Cerdanya i Besalú.
Del seu matrimoni amb Sicarda, Miró Riculf tingué un fill, Galceran (I) de Pinós.
Perellós i de Manresa, Elionor de
(Catalunya Nord, segle XV – 1456)
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa. Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa (1390).
El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou. Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells.
Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de Glorianes (1393).
Promesa a Miquel de Perellós i van Steenhoont, fill de Ponç, des del 1393, s’hi casà el 1404 i en restà vídua el 1407. Més tard es casà amb Berenguer de Vilaragut (mort el 1439).
Els fills de la seva germana pretengueren la successió d’Elionor, que no tenia descendència. El rei Alfons disposà que quan aquesta morís, la reina ocupés els dominis; però, reclamant-los Francesc de Perellós i de Rocabertí, quart vescomte de Rueda, en virtut de la donació feta al seu avi Ramon de Perellós, li foren atorgats (1452).
La concessió tingué efecte en morir Elionor. Tanmateix, pocs anys després els obtingueren els Perapertusa.
Perellós i de Manresa, Constança de
(Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla segona de Ramon de Perellós, baró de Jóc, i de la segona muller d’aquest, Constança. La baronia fou per a la seva germana, Elionor.
Aquesta i Constança eren de poca edat quan morí el seu pare, en 1384. Restaren sota la tutela de la mare, de Ramon de Perellós, vescomte de Roda (després d’un germà d’aquest, Ponç) i del barceloní Ferrer de Marimon, potser de la família materna.
Es casà amb Bernat Berenguer de Perapertusa, fill de Guillem. Aportà en dot 30.000 sous barcelonins. Restà vídua en 1413.
Tingué cinc fills, un d’ells, Bernat, heretaria d’Elionor de Perellós la baronia de Jóc.
Dades dels Països Catalans 