Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta.
Santa Marta -Ribera Baixa-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Cullera
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç.
Sant Antoni de Cullera
Barri marítim de la ciutat.
Racó de Santa Marta, el
Barri turístic, al nord de la ciutat, vora el cap de Cullera, sota el santuari de Santa Marta.
Font i Piris, Tomàs
(Cullera, Ribera Baixa, 1772 – 1831)
Eclesiàstic. Deixà inèdit un extens Diccionario valenciano-castellano, els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez (1887).
Ferrer i Cabrera, Emili
(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.
Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.
Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.
Far de Cullera, el
Barri turístic, al nord-est de la ciutat, vora el cap de Cullera, que corona el far.
Espinós i Rúbio, Joan
(Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)
Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l’ensenyament.
Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l’Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.
Cullera, illa de
Antic illot i actual cap, situat al golf de València i unit a la costa per un petit tómbol.
Forma un promontori rocós aïllat (punta dels Pensaments) que contrasta amb la costa baixa i arenosa del golf de València.
Al sud del cap hi ha la desembocadura del Xúquer.
Cullera, fets de -1911-
(Cullera, Ribera Baixa, 19 setembre 1911)
Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressò al País Valencià.
El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l’actuari i l’agutzil de Sueca.
Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d’obrers, i sis d’ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover) en un consell de guerra celebrat del 7 al 9 de desembre de 1912, i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.
Dades dels Països Catalans 