Antiga quadra, a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau.
Al segle XIV, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa.
Antiga quadra, a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau.
Al segle XIV, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa.
Quadra del terme, a l’indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú.
(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)
Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.
Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.
Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.
Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.
La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.
El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Cubelles, Garraf, 23 abril 1896 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 26 juliol 1983)
“Charlie Rivel“ Pallasso. Fill de Pere Andreu i Pausas. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama.
Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina.

El seu tipus d’august, basat en un gran domini del gest i l’actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema.
Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l’especialitat de clown, on rep la Medalla d’Or de l’Académia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball.
En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.
Fou el pare de la artista de circ Paulina Andreu i Busto.