Arxiu d'etiquetes: crítics/ques d’art

Parés, Sala

(Barcelona, 1840 – )

Establiment artístico-comercial. Fou, a final del segle XIX i inici del XX, un baluard de l’art d’avantguarda. Al començament, el marxant Joan Baptista Parés tenia l’establiment al carrer de Petritxol.

El degà del Col·legi d’Advocats Maurici Serrahima s’hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d’exposicions; aquest fou l’origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall.

Ha seguit des d’aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

Enllaç: Sala Parés

Opisso i Vinyas, Alfred

(Tarragona, 20 setembre 1847 – Barcelona, 1 juliol 1924)

Periodista, historiador, metge i crític d’art. Fill de Josep Opisso i Roig. Fou director de “La Ilustración Ibérica” i d'”El Camarada”, i codirector de “La Vanguardia”.

Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques.

A més d’algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900).

Fou el pare de Regina i de Ricard Opisso i Sala.

Foren germans seus:

Antoni Opisso i Vinyas  (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880)  Escriptor i musicògraf. Dirigí la revista “La España Musical”. Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic “La Oceanía Española” i a diverses publicacions de Madrid.

Antònia Opisso i Vinyas  (Tarragona, 16 abril 1855 – Barcelona, 3 setembre 1929)  Escriptora. És autora del drama Mujeres que matan y mujeres que mueren, així com d’algunes novel·les i d’un Ensayo crítico sobre el teatro español.

Marsà i Beca, Àngel

(Girona, 1900 – Barcelona, 1988)

Crític i promotor d’art. Estudià dibuix i pintura a Llotja (Barcelona), però el contacte amb l’obra de promoció plàstica del marxant Dalmau el féu decantar cap a la crítica d’art i la defensa de les noves tendències.

El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d’art “Parthenon” i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista “Jano”, de la qual fou crític d’art.

Promocionà el Cicle Experimental d’Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948).

La montaña iluminada és un recull d’articles crítics que publicà arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

Lebrero i Stals, Josep

(Barcelona, 1954 – )

Crític d’art i comissari d’exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com “Lápiz” o “Balcón”, i internacionals.

Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d’Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l’Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid.

Des del 1996 fou el cap d’exposicions del MACBA.

Junyent i Sans, Sebastià

(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)

Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.

Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.

Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.

Jori i Llobet, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 1921)

Periodista i crític d’art.

De jove dirigí “La Lucha” de Girona, i l’any 1907 fou redactor en cap a “La Publicidad”, passà després a “El Liberal”, i tornà a “La Publicidad”, periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana.

Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista “Iberia”, i fou condecorat pel mariscal Joffre.

Crític d’art, dirigí “Vell i Nou” i fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat.

“Publicacions d’Art de La Revista” li edità la monografia Josep Clarà (1920).

Jordà i Lafont, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1870 – 3 març 1936)

Escriptor, periodista, crític d’art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Rusiñol i amb Casas a París.

Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal.

Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d’art, a “Luz”, “Catalònia”, “Pèl & Ploma”, “Joventut”, etc.

Iglésias del Marquet i Olomí, Josep

Deixa un comentari

(Artesa de Lleida, Segrià, 2 gener 1932 – Barcelona, 11 febrer 1989)

Crític d’art i poeta. Fou professor a les universitats de Glasgow (Escòcia) i Victoria i Vancouver (Canadà).

Va exercir de crític d’art en diverses publicacions i en revistes especialitzades.

Ha publicat els següents llibres de poesia visual: Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973).

Galofre i Coma, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – 1877)

Pintor i crític d’art. Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona, i després anà a Roma (fins al 1850), pensionat per la Junta de Comerç.

Conreà la pintura d’història (Entrada d’Alfons V a Nàpols) i el retrat (retrats de Pius IX).

Exposà a Barcelona, Madrid i París, on presentà, a l’Exposició Universal del 1855, el seu Episodi de la Conquesta de Granada.

Galí i Duffour, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)

Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).

La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.

Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.