Cova amb restes arqueològiques.
Des del 1964 s’hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per “l’home de Talteüll” (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d’uns 450.000 anys.
La cova, de 35 m de llargària i 10 m d’amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.
(l’Alguer, Sardenya)
Cova natural, al port del Comte. Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil. Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme.
A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda.
Cavitat circular, s’obre al pla dels Aigualluts, al nord del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.
S’hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als goells d’Et Joeu, a la Vall d’Aran.
Cova natural, amb pintures del grup de les pintures rupestres de Tivissa.
Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Cova d’origen càrstic, situada al vessant est del Montcau, al massís de Sant Llorenç del Munt. És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud.
Al mateix sistema i vers el sud s’obre la cova Simanya Petita.
(o de Collbató) Cova natural, situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.
Coneguda des del segle XVI, fou visitada ja a la fi del segle XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan segle XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas.
Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes.
Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut.
(Campelles, Ripollès)
Grans coves, obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica.
(o les Tunes) Important formació de travertins a la vora de l’estany de Banyoles, a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
Es presenta amb grans esquerdes, coves i passadissos (és l’anomenat Palau de les Fades).
Fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles.
Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes.
Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.
Dades dels Països Catalans 