Arxiu d'etiquetes: coves

Lavansa * -Noguera-

(Vilanova de Meià, Noguera)

Veure> la Vansa  (cova i antiga masia).

Hams, coves dels

(Manacor, Mallorca Llevant)

Coves d’origen càrstic, situades a l’esquerra del torrent des Cap i prop de Portocristo.

És un conjunt de coves amb un recorregut de prop d’1 km. En són característiques les estalactites en forma de ganxo.

Foren descobertes i explorades al principi del segle XX pel seu propietari, Pere Caldenteny. Són molt visitades pels turistes.

Enllaç web: Coves dels Hams

Gran d’en Carreres, bora *

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Veure> Carreres, bora gran d’en  (cova amb jaciment paleolític).

Gènova -Palma de Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat.

Es formà en el decurs del segle XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l’actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911.

Prop seu hi ha les coves de Gènova, d’origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945.

Drac, coves del -Mallorca-

(Manacor, Mallorca Llevant)

(o del Drach)  Grup de coves d’origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo.

De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d’estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable.

Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l’arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per Carles Buigas.

Són actualment un centre important d’atracció turística.

Dones, cova de les

(Millars, Canal de Navarrés)

Cova natural. Oberta en les terres càrstiques que travessa el Xúquer.

Coneguda també per cova de Las Maravillas, a causa de les estalactites i estalagmites de les seves àmplies cavitats.

Culleram, cova des

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Cuïram)  Cova del nord-est de l’illa, prop de la cala Maians, dins la parròquia de Sant Vicent de sa Cala, a uns 200 m alt, utilitzada com a santuari a l’època cartaginesa i bona part de la romana.

Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calbet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes. Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa (lot principal), de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges.

La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n’hi ha d’altres variants. Daten dels segles V-II aC.

L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa a cada cara, on són citades les deesses Astarte i Tànit.

Cuïram, cova des *

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Altre nom de la cova des Culleram.

Coves del Batà, les

(Paterna, Horta)

Barri de la ciutat, format per coves, a ponent de la vila.

Coves de la Torre, les

(Paterna, Horta)

Barri format per coves, a la ciutat, al voltant de la torre de Paterna.