Grafia antiga del poble d’Alboi.
Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s’estén entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest – nord-est, i la serra Grossa.
Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d’estiueig als vessants de la muntanya.
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,50 km2, 130 m alt, 876 hab (2014)
(ant: Enric Tallada) Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l’Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s’estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l’oest, dins el terme de Xàtiva.
Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l’agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l’església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser.
El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l’horta de Xàtiva i el despoblat de Roca.
Enllaç web: Ajuntament
Despoblat i partida, prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l’assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig.
Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)
A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014)
(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu de Cànyoles, entre les serres d’Énguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.
Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.
La vila és a la dreta del riu de Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.
Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.
Enllaç web: Ajuntament
Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d’esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat.
Entre els materials arqueològics que s’hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.
Municipi de la Costera (País Valencià): 7,13 km2, 106 m alt, 3.610 hab (2014)
Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme.
El terme és pla i l’agricultura n’és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l’alimentària i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del segle XVIII.
Poble d’origen islàmic (Ranes), és a la plana, al límit entre el secà i el regadiu; l’església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1685-90.
El municipi comprèn, a més, el balneari i santuari de Santa Anna i les pertinences del Rastell, el Serradar i els plans de l’Emperador i del Camí. El 1965 li fou agregat el territori del banc de la Carretera, abans, de Xàtiva.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,53 km2, 75 m alt, 927 hab (2014)
(ant: Fenollet) Al sector est del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d’Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovés.
Les sèquies derivades de l’Albaida fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l’arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Àrea comercial de Xàtiva. Població en ascens.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll.
El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)
Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.
L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.
El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l’enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 