Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km², 98 m alt, 154 hab (2014)

(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.

Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.

El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.

Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.

Enllaç web: Ajuntament

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,19 km², 140 m alt, 158 hab (2014)

(o Torrella de la Costera; ant: Llançol). Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector format per diversos i petits enclavaments al sud-oest de l’horta de Xàtiva.

Donada l’exigüitat del terme, es conrea tot el territori; alternen els conreus de secà (cereals, vinya, olivera i garrofer) amb els de regadiu (cítrics i hortalisses), que són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia de Ranes. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis.

El poble es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.

El municipi comprèn, a més, els enclavaments de la Foia de Cerdà i la Iana, entre d’altres.

Enllaç web: Ajuntament

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,23 km², 116 m alt, 1.144 hab (2015)

(o Roglà i Corberà) Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s’ondula lleugerament vers l’oest i el nord.

La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d’oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d’aviram. L’activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Àrea comercial de Xàtiva. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva.

El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà.

El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l’Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç.

Enllaç web: Ajuntament

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,50 km², 130 m alt, 876 hab (2014)

(ant: Enric Tallada) Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l’Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s’estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l’oest, dins el terme de Xàtiva.

Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l’agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l’església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser.

El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l’horta de Xàtiva i el despoblat de Roca.

Enllaç web: Ajuntament