Antic hostal, a la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.
(la Font de la Figuera, Costera)
Turó (901 m alt), situat a la capçalera de la vall de Montesa.
El cim domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella.
Sèquia de l’horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.
Municipi i capital comarcal de la Costera (País Valencià): 76,56 km2, 115 m alt, 29.343 hab (2014)
Format per una munió d’enclavaments que són record del gran terme medieval: el Realenc de la Plana, la Senyoria del Comte, la Garrofera, Terrafort, el molí de Sant Andreu, Torró, la Font Amarga, el Gafarró, el Paraire, la venta de Carbonell, el Pinar dels Frares, el territori de la Foia de Cerdà i diversos més escampats per la comarca. El terme és a la serralada Pre-bètica valenciana, drenat pels rius d’Albaida, de Cànyoles i dels Sants. Una part de l’aigua potable de Bellús arriba a la ciutat per un aqüeducte gòtic, anomenat les Arcadetes d’Alboi.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i arbres fruiters), i principalment de regadiu (amb grans superfícies de tarongers, i a més, arròs i altres hortalisses). La ramaderia és poc transcendent (boví, oví, cabrum i porcí) i avicultura. La tradició industrial es remunta als àrabs, amb la fabricació de paper, però l’embranzida moderna es cosa del principi del segle XX, amb la restauració de la paperera, de la fusta (especialitat en taüts mortuoris), alimentàries, tèxtil, productes metàl·lics i maquinària, que es desenvolupen en set polígons industrial.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric i romà, centre de la regió de Xàtiva, es recolza al coster nord del tossal del Castell, on s’alça el castell de Xàtiva, del segle X, la timba meridional del qual és inexpugnable, adossada al qual hi hagué l’antiga ciutat i on es bastí Sant Feliu de Xàtiva, l’Albereda, amb un segon recinte on abunden les esglésies i els convents gòtics, com la col·legiata, i també el Museu Municipal de Belles Arts, notable edifici del segle XVI, i alguns casals renaixentistes; el recinte tenia nou portes que empalmà amb la Moreria (Vilanova de Xàtiva). Al principi del segle XX, desapareguda la muralla, començà l’eixample vers l’estació.
EL TERME.- Comprèn, a més, els pobles d’Annauir i de la Torre d’en Lloris, el llogaret de Sorió, les caseries de Mollà, el Realenc i de la paperera de Sant Jordi, els despoblats de Benifurt i Bixquert i el santuari del Puig.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Biblioteca Municipal
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km2, 98 m alt, 154 hab (2014)
(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.
El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.
Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 61,24 km2, 291 m alt, 3.169 hab (2013)
Situat al centre de la comarca, a les ribes de la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana (al nord-oest) i la serra Grossa (al sud-est), que s’alcen amb forts pendents i entre els quals corre el riu. L’àrea no conreada ocupa vora tres quartes parts del total, amb pinedes a la muntanya.
L’agricultura es localitza a la vall, alterna els conreus de secà amb els de regadiu; els més extensos són els de tarongers (regadiu) i els d’oliveres i vinya (secà). La ramaderia (oví i cabrum) té poca importància. Fabricació de cistells i mobles de vímet, principal activitat econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa; restes de l’antic castell de Vallada; església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,19 km2, 140 m alt, 158 hab (2014)
(o Torrella de la Costera; ant: Llançol). Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector format per diversos i petits enclavaments al sud-oest de l’horta de Xàtiva.
Donada l’exigüitat del terme, es conrea tot el territori; alternen els conreus de secà (cereals, vinya, olivera i garrofer) amb els de regadiu (cítrics i hortalisses), que són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia de Ranes. La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis.
El poble es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.
El municipi comprèn, a més, els enclavaments de la Foia de Cerdà i la Iana, entre d’altres.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Costera (País Valencià): 6,23 km2, 116 m alt, 1.144 hab (2015)
(o Roglà i Corberà) Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, al nord de la comarca. El seu terme, planer al sud, s’ondula lleugerament vers l’oest i el nord.
La superfície conreada ocupa gran part del terme, amb predomini del regadiu (tarongers, arbres fruiters i hortalisses), possibles gràcies als regatges derivats del Cànyoles i de pous. Els conreus de secà, en altres temps dominants, es redueixen al conreu d’oliveres, vinya, garrofers i ametllers. Cria d’aviram. L’activitat industrial és la derivada del sector agrícola. Àrea comercial de Xàtiva. Part de la població treballa a les indústries de Canals i Xàtiva.
El cap municipal és el poble de Roglà, que forma un sol nucli amb el de Corberà.
El terme comprèn, a més, els despoblats de Martí Tallada, l’Alqueria de Gil i les Alqueries de Galceran Sanç.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 