(l’Alcúdia de Crespins, Costera)
Antiga alqueria islàmica propera a la torre de Crespins, origen de la vila.
Crespins
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Costera
Corberà -Costera-
Poble, al nord de Rotglà, amb el qual forma actualment un sol nucli.
Antic lloc de moriscs (el 1609 tenia 40 focs), fou repoblat després de l’expulsió. Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida.
L’església de Sant Antoni depenia de la de Rotglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850.
Cases de Lloma, les
Caseriu, al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
Carraixet -Costera-
Caseriu, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Cànyoles, on hi ha el turó de Carraixet, envoltat d’horta.
Càrcer, port de -Costera-
Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera.
Carbonell, venta de
Antic hostal, a la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.
Carbonell -Costera-
Caporrutxo, el
(la Font de la Figuera, Costera)
Turó (901 m alt), situat a la capçalera de la vall de Montesa.
El cim domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella.
Canyamars, sèquia dels
Sèquia de l’horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.
Xàtiva (Costera)
Municipi i capital comarcal de la Costera (País Valencià): 76,56 km2, 115 m alt, 29.343 hab (2014)
Format per una munió d’enclavaments que són record del gran terme medieval: el Realenc de la Plana, la Senyoria del Comte, la Garrofera, Terrafort, el molí de Sant Andreu, Torró, la Font Amarga, el Gafarró, el Paraire, la venta de Carbonell, el Pinar dels Frares, el territori de la Foia de Cerdà i diversos més escampats per la comarca. El terme és a la serralada Pre-bètica valenciana, drenat pels rius d’Albaida, de Cànyoles i dels Sants. Una part de l’aigua potable de Bellús arriba a la ciutat per un aqüeducte gòtic, anomenat les Arcadetes d’Alboi.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, oliveres, garrofers, ametllers i arbres fruiters), i principalment de regadiu (amb grans superfícies de tarongers, i a més, arròs i altres hortalisses). La ramaderia és poc transcendent (boví, oví, cabrum i porcí) i avicultura. La tradició industrial es remunta als àrabs, amb la fabricació de paper, però l’embranzida moderna es cosa del principi del segle XX, amb la restauració de la paperera, de la fusta (especialitat en taüts mortuoris), alimentàries, tèxtil, productes metàl·lics i maquinària, que es desenvolupen en set polígons industrial.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric i romà, centre de la regió de Xàtiva, es recolza al coster nord del tossal del Castell, on s’alça el castell de Xàtiva, del segle X, la timba meridional del qual és inexpugnable, adossada al qual hi hagué l’antiga ciutat i on es bastí Sant Feliu de Xàtiva, l’Albereda, amb un segon recinte on abunden les esglésies i els convents gòtics, com la col·legiata, i també el Museu Municipal de Belles Arts, notable edifici del segle XVI, i alguns casals renaixentistes; el recinte tenia nou portes que empalmà amb la Moreria (Vilanova de Xàtiva). Al principi del segle XX, desapareguda la muralla, començà l’eixample vers l’estació.
EL TERME.- Comprèn, a més, els pobles d’Annauir i de la Torre d’en Lloris, el llogaret de Sorió, les caseries de Mollà, el Realenc i de la paperera de Sant Jordi, els despoblats de Benifurt i Bixquert i el santuari del Puig.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Biblioteca Municipal
Dades dels Països Catalans 