Arxiu d'etiquetes: Costera

Moixent (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014)

(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu Cànyoles, entre les serres d’Ènguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.

Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.

La vila és a la dreta del riu Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.

Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.

Enllaç web: Ajuntament

Bastida de les Alcusses, la

(Moixent, Costera)

Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d’esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat.

Entre els materials arqueològics que s’hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.

Llosa de Ranes, la (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 7,13 km2, 106 m alt, 3.610 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme.

El terme és pla i l’agricultura n’és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l’alimentària i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del segle XVIII.

Poble d’origen islàmic (Ranes), és a la plana, al límit entre el secà i el regadiu; l’església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1685-90.

El municipi comprèn, a més, el balneari i santuari de Santa Anna i les pertinences del Rastell, el Serradar i els plans de l’Emperador i del Camí. El 1965 li fou agregat el territori del banc de la Carretera, abans, de Xàtiva.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou d’En Fenollet (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,53 km2, 75 m alt, 927 hab (2014)

(ant: Fenollet) Al sector est del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d’Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovés.

Les sèquies derivades de l’Albaida fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l’arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Àrea comercial de Xàtiva. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll.

El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Llanera de Ranes (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)

Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.

L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.

El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l’enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà.

Enllaç web: Ajuntament

Barreres, les

(Xàtiva, Costera)

Un dels quatre barris en què es divideix tradicionalment la ciutat de Xàtiva.

Granja de la Costera, la (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 0,83 km2, 98 m alt, 337 hab (2014)

(ant: la Granja o la Torre, o la Granja de Ferrer, o de Jaume Ferrer) Situat al peu de la Costera de Ranes, a l’esquerra del riu Cànyoles, subafluent del Xúquer, i a l’oest de Xàtiva. El terme és pla i poc extens.

L’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la sèquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de la Llosa, és dedicada sobretot a la taronja i els productes d’horta i n’ocupa gairebé tota la superfície. Àrea comercial de Xàtiva. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns.

El poble és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Francesc, ample edifici del segle XVIII. El municipi és dividit en petits enclavaments, els més importants són: Quilis, l’Alter, la Marcereta i el Gars, comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu.

Enllaç web: Ajuntament

Genovés, el (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 15,16 km2, 120 m alt, 2.832 hab (2014)

(ort trad: Algenovés) Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, principalment conreus de taronger, a més d’arròs i d’hortalisses, alimentat amb aigua del riu d’Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d’espardenyes. Pedreres de guix. Àrea comercial de Xàtiva. La població tendeix a augmentar.

El poble es troba al sector més pla, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca.

El municipi comprèn també el poble d’Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva.

Enllaç web: Ajuntament

Font de la Figuera, la (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 84,34 km2, 553 m alt, 2.172 hab (2014)

Estès per l’alta vall de Montesa, a la capçalera del Cànyoles, subafluent per la dreta del Xúquer, al vessant septentrional de la serra de la Solana, al límit amb Castella. La zona més muntanyosa, a l’oest, és coberta de bosc, sobretot pinedes.

Els conreus, amb predomini del secà (conreus associats d’oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), són al sector oriental; hi ha poc regadiu (hortalisses), amb caràcter eventual. La ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i algunes petites indústries, principalment derivades de l’agricultura (elaboració de vi) i de la fusta, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila s’estén al peu del Caporrutxo i té l’origen en la Torre del Bosc, actualment un despoblat. L’església parroquial de Santa Maria fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737, conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. Fou centre de la baronia de la Font de la Figuera.

El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada.

Enllaç web: Ajuntament

Estubeny (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 6,41 km2, 185 m alt, 124 hab (2014)

Situat a la dreta del Sellent (afluent del Xúquer), que travessa el terme d’oest a est, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l’oest de Xàtiva. Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars.

Els recursos econòmics, desapareguda la indústria tèxtil que va tenir al segle XIX, es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i vinya), a la de regadiu (tarongers i hortalisses) i a la ramaderia d’ovins, que hi és escassa, circumstància que ha provocat una notable davallada de la població. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Sellent, dominat per l’església parroquial de Sant Onofre, que depengué de la col·legiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia.

Enllaç web: Ajuntament