Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer. És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros (2.779 m alt) i el pic del Racó de Baix o Petit.
Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’oest, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).
Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona.
Al centre hi ha l’aeròdrom de la Quillana, destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.
la Querola * (la Vall d’Alcalà, Marina Alta) Veure> la Queirola (despoblat).
la Querola (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.
la Querola (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.
Veure> Santa Anna dels Quatre Termes (santuari).
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Curs d’aigua, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils, que drena el municipi.
(Prada, Conflent, 1882 – 1889)
Publicació. Creació de “L’Indépendant” de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals. Donava regularment informació sobre Andorra.
Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P. Cantié.
Poble (1.309 m alt), situat en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer.
L’església parroquial romànica és dedicada a Santa Maria (o a la Trinitat). Esmentat ja el 957.
(Mosset / Noedes / Orbanyà, Conflent)
Contrafort (1.798 m alt) oriental del massís de Madres, termenal dels tres municipis.
Masia i antic terme, al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà.
Raval, a la dreta de la Tet, que sorgí al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, al voltant del pont que condueix al nucli vell de Rià i de les foneries dels Alts Forns de Rià.
Dades dels Països Catalans 