(Espirà de Conflent, Conflent)
Veïnat, a mig quilòmetre del poble, al sud, a l’esquerra del riu de Llec.
Vall, la -Conflent-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Conflent
Turol
Llogaret, a l’esquerra de la vall de Cabrils, davant Talau i els Plans. És esmentat ja el 1267.
Tuïr d’Évol
Llogaret, vora el riu d’Évol, aigua amunt d’Évol.
És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà. Formà part del vescomtat d’Évol.
Tres Esteles, pic de les
(Conflent)
Contrafort (2.099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent.
Torn, coll de
(Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir)
Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
Torèn
(ort trad: Torrent) Poble, a l’est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades.
El lloc és esmentat ja l’any 901. L’església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta.
El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el segle XVIII n’eren barons els Satger).
Toèvol
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau.
És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d’Eixalada.
Toès, banys de
Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern.
Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d’Eixalada.
Tet, la -riu-
(Capcir / Alta Cerdanya / Conflent / Rosselló)
Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s’escola vers el sud, formant prop de la capçalera l’estany de la Bullosa, fins a Montlluís, on s’obre la vall en travessar l’altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera.
A partir d’aquí s’engorja al congost dels Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest – nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s’obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l’eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s’encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada).
Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria la Mar.
Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l’esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial.
La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya.
A l’alt curs s’obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de la Bullosa i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m).
L’aprofitament agrícola de l’alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s’inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d’antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal.
Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló.
Terra Nostra
(Prada, Conflent, 1965 – ? )
Revista bilingüe (català-francès). Fundada per Ramon Gual, sense periodicitat fixa i destinada especialment a un públic ampli i a les escoles. Es presenta en forma de quaderns monogràfics sobre temàtica molt diversa de la Catalunya del Nord.
La casa editora de la revista ha publicat també obres més científiques, com Bibliografia rossellonesa, de Renat Noëll; Flora catalana, de J. Bouchard, i Atlas de Catalunya Nord, de Joan Becat.
També ha editat discos de música tradicional catalana.
Dades dels Països Catalans 