Veure> la Sagristia (llogaret).
Poble, situat a l’esquerra del riu d’Évol. La seva església parroquial, romànica (segle XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser.
Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol, centre del vescomtat d’Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve.
Estany (2.110 m alt), el més gran dels estanys de Noedes, a la capçalera d’aquesta vall, al peu del massís de Madres.
(la Bastida, Rosselló / Cortsaví, Vallespir / Vallmanya, Conflent)
Cim (1.738 m alt), el més oriental del massís del Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre de l’Avetera.
Aquest puig és termenal dels tres municipis.
(Conflent)
Antic nom del poble d’Espirà de Conflent.
(Espirà de Conflent, Conflent)
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del segle XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reart el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa. Es conserven l’església -actual parròquia- i la casa prioral, que el segle XIV foren voltades de muralles.
L’església, romànica (ampliada el segle XII), és de tres naus i tres absis; ha estat modernament restaurada; conserva quatre retaules barrocs (segle XVIII), la imatge de la Mare de Déu (segle XII) i set pintures (els Set Sagraments de Poussin).
Sector de l’alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l’est del tuc Dormidor.
Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Tet, a l’indret dels graus de Canavelles.
És esmentat ja el 850.
Poble (945 m alt), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet.
Dins el seu terme hi hagué el monestir d’Eixalada.
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.
Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.
Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.
Dades dels Països Catalans 