(Conflent)
Riu de la comarca, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol.
(Conflent)
(o muntanya Rasa) Cim (1.845 m alt), domina pel nord-est el coll de Jau i forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
(Conflent)
Despoblat de la comarca, a la regió del Canigó, que depenia, el segle XIV, del monestir de Cuixà.
(Conflent)
Coll (1.713 m alt) de la serra del Rocnegre, al massís del Canigó, a la partió d’aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).
(Conflent)
Cim (2.284 m alt) de l’esquenall oriental que delimita la vall de Carançà.
(Conflent)
Riu tributari, per l’esquerra, de la Tet. És forma a l’oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l’est l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d’Escales.
La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat.
Vers el sud-est segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l’antic monestir del Riquer.
(Conflent)
Massís del Pirineu oriental. Situat dins de la comarca, fins al límit amb el Vallespir. És dreça a l’angle nord-est de la zona axial pirinenca, separat dels Pre-pirineus septentrionals per la fossa tectònica del riu Tet. Constitueix un bloc paleozoic abrupte i encinglerat, amb cims aturonats, formats per granits i pissarres.
Orientat de sud-oest a nord-est, els cims primitius foren arrasats per una antiga peneplana de la qual queden alguns testimonis, com el pla Guillem. De la línia de carena, que arriba fins a uns 2.300 m alt, amb pics que ultrapassen els 2.700 m (Tretzevents, 2.763; pica del Canigó, 2.785; serra de Rocnegre, 2.763), davallen valls molt encaixades, ocupades durant el quaternari per petites geleres, de les quals resten les morenes terminals, al voltant dels 1.300-1.500 m alt.
Presenta la màxima de precipitacions de la regió (que superen els 1.400 mm anuals) i els seus cims estan coberts de neu gairebé tot l’any gràcies a temperatures baixes (mitjanes de gener: -5ºC; de juliol: 10ºC).
Les condicions climàtiques favorables originen una clisèrie força completa: alzinar, roure muntanyenc, fins als 1.000 m; fagedes i pinedes de pi negre, fins als 2.200 m, on comença el domini dels pasturatges alpins de festuca. Al peu del massís s’estenen vinyes i vergers. També compta amb bons prats destinats a la pastura d’ovins, bovins i equins.
Meners de ferro, l’explotació dels quals s’ha abandonat a causa de les dificultats i la carestia del transport.
El seu caràcter tan destacat en el paisatge (cap a 2.000 m de desnivell amb la vall de la Tet i més de 1.500 amb la carena de l’Albera, que arrencant del sud, prolonga la serralada axial cap a l’est) el fan visible a gran distància i domina el paisatge del Rosselló i de l’Alt Empordà, a més del Conflent i el Vallespir.
Ha esdevingut símbol religiós (monestirs de Cuixà i de Sant Martí del Canigó), font de llegendes, de costums (fogueres de Sant Joan) i d’inspiració nacional (Canigó, poema èpic, de Jacint Verdaguer, símbol de la Catalunya Nord).
(Conflent)
Canal de regadiu de la vall de la Tet. Té la seva presa a Serdinyà, per la dreta del riu.
Desguassà al riu de Lentillà, prop de Marquixanes.
Depressió (2.281 m alt) del massís del Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de la Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).
Dades dels Països Catalans 