Cim (2.773 m alt) de la serra que separa la vall de Balaguer (Conflent) del pla de la Perxa, damunt Planès (Alta Cerdanya).
Boc, pic del
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Conflent (geo)
Baronia, la -varis geo-
la Baronia (Conflent) Petita zona, al voltant de Jóc, que ha rebut el nom de l’antiga baronia de Jóc.
la Baronia * (Planes de la Baronia, Comtat) Altre nom de la vall de Planes.
la Baronia (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Raval, situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà.
Balaig, vall de
(Conflent)
Capçalera de la ribera de Taurinyà, sota la pica del Canigó, al llarg de la qual passa la carretera forestal que condueix a l’avetar de Balaig i al refugi dels Cortalets, més amunt de l’estany de Balaig.
Balaguer, riera de -Conflent-
(Conflent)
Riu que neix al vessant septentrional del pic d’Eina i desemboca a la Tet, a l’indret del balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer.
Armaris, puig dels
Cim (2.570 m alt) de la carena que uneix el Canigó amb roca Colom, situat entre pla Guillem i les esquerdes de Rojà, límit entre les dues comarques.
Llosa, pic de la -Ripollès-
Cim (2.503 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques, a l’extrem oriental del pla de Calm-agra.
Fossa del Gegant, pic de la
Dona, pic de la
Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques.
És anomenat també pic d’Ombriaga.
Carançà, vall de
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
Bastiments, puig de
(o pic del Gegant) Massís muntanyós (2.883 m alt) del Pirineu axial, entre les dues comarques, situat a l’extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.
Dades dels Països Catalans 