Comarca de Catalunya: 650,17 km², 20.042 hab (2019), densitat: 30,83 h/km², capital: Montblanc

Format per 22 municipis: Barberà de la Conca – Blancafort – Conesa – l’Espluga de Francolí – Forès – Llorac – Montblanc – Passanant i Belltall – les Piles – Pira – Pontils – Rocafort de Queralt – Santa Coloma de Queralt – Sarral – Savallà del Comtat – Senan – Solivella – Vallclara – Vallfogona de Riucorb – Vilanova de Prades – Vilaverd – Vimbodí i Poblet

GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al marge meridional de la Depressió Central i separada del Camp de Tarragona per la Serralada Pre-litoral, la Conca de Barberà estricta és una gran fossa excavada pels rius Francolí i Anguera. Conté, però, dos sectors més, al nord la baixa Segarra, amb el naixement dels rius Corb i Gaià, veritable subcomarca amb identitat pròpia i presidida per la vila de Santa Coloma de Queralt, i el sector de les muntanyes de Prades, al sud-oest, centrat pel terme de Vilanova de Prades, a la conca del Montsant.

Presenta un clima de transició entre el mediterrani i el continental, amb una pluviositat anual que va dels 500 mm als 600 a la muntanya i una temperatura mitjana al fons de la conca de 13º, 12º a les muntanyes de Prades i 10º a la baixa Segarra.

La vegetació està dominada per l’alzinar a la conca estricta, al nord predomina la carrasca i el roure a les zones més fresques, i a les muntanyes de Prades, de gran riquesa forestal, hi trobem disposats en estatges altitudinals alzines, roures i pins.

POBLACIÓ – Des de la darrera dècada del segle XIX la població de la Conca de Barberà ha experimentat un descens lent però sostingut, que contribueix a un clar envelliment de la població, tot plegat fidel reflex de l’èxode rural cap a nuclis industrials. El despoblament més gran es dóna en els municipis menys densament poblats, especialment en els de la zona segarrenca, mentre que els de la conca estricta tot just mantenen un cert estancament.

ECONOMIA – L’agricultura continua essent l’activitat productiva bàsica, amb prop del 40% de la superfície de la comarca conreada i predomini de cereals, ametllers, avellaners i vinya. La indústria, modesta, va guanyant terreny i, al costat de la tradicional (agroalimentària, tèxtil i minerals no metàl·lics), es comencen a implantar també nous sectors, com el paper, el metall, etc.; Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt en són els nuclis principals. Darrerament ha experimentat un cert creixement el sector de serveis i especialment el turisme. Nuclis principals: Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Sarral i Vimbodí.

HISTÒRIA – Les característiques socials i històriques de la Conca de Barberà són el resultat de la seva condició de lloc de pas entre el litoral i les terres de l’interior, via natural entre Tarragona i Lleida. Hi ha mostres de poblament de diferents èpoques: sepulcres de fossa neolítica de Conesa i Santa Coloma de Queralt, sepulcre megalític del pla del Bosc de la Sala de Comalats, objectes de l’Edat del Bronze a l’Espluga, i vestigis de les èpoques ibèrica i romana.

El segle XI, amb el començament de la reconquesta als àrabs de l’alt Gaià, suposà l’inici de la gran embranzida d’aquestes terres. Els ordes religiosos que s’hi establiren: templers a Barberà, cistercencs a Poblet i hospitalers a l’Espluga, n’impulsaren la colonització gràcies a l’establiment de molins a la vora dels cursos fluvials de la comarca, i a l’expansió agrícola i ramadera, alhora que ens deixaven un dels monuments més bells i emblemàtics de tot el Principat: el monestir de Poblet. L’expansió de la vinya al segle XVIII i que, després dels moments baixos de la plaga de la fil·loxera, cristal·litzà en l’expansió del cooperativisme.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Denominació d’Origen