Arxiu d'etiquetes: comunicadors/es

Televisió de Catalunya TV3

33 Respostes

(Catalunya, 10 setembre 1983 – )

(TVC)  Emissora de televisió. Creada en el si de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Acull els canals TV3, Canal 33, TVC Satèl·lit, TVC Internacional i TVC Sat, també participa en la programació del canal via satèl·lit Galeusca i ha creat el portal d’Internet TVC on Line.

Amb seu a Sant Joan Despí, les intal·lacions de l’emisora, amb més de 30.000 m² construïts, inclouen el Centre d’Informació d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control.

N’han estat directors Alfons Quintà (1983-84), Enric Canals (1984-89), Jaume Ferrús (1989-95), Lluís Oliva (1995-2000) i Miquel Puig (2000), entre d’altres.

Enllaç web:  Televisió de Catalunya

Gifreu i Pinsach, Josep

Deixa un comentari

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany, 1944 – )

Periodista, comunicòleg i professor. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (1975) i graduat en periodisme per l’Escola de Periodisme de l’Església (1973). Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme en 1987-89. Catedràtic de la teoria de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i fou degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual des de la seva fundació, l’any 1993, fins al 2000. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) des del 1993. Fou vocal del primer Consell Audiovisual de Catalunya (1997-2000).

Com a investigador s’ha especialitzat en l’estudi de les polítiques de comunicació i cultura i de la comunicació política. Com a articulista, col·laborà habitualment en diaris i revistes. Ha publicat diverses obres, entre les quals destaquen Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya 1970-1980 (1984), Comunicació i reconstrucció nacional (1989), El debate internacional de la comunicación (1986) i Estructura general de la comunicació pública (1996). Ha publicat també, com a director o coeditor, les obres Comunicació, llengua i cultura a Catalunya, Horitzó 1990 (1986), Construir l’espai català de comunicació (1991), Comportament electoral i comunicació política a Catalunya (1998) i La campanya més disputada (2000).

Calçada i Olivella, Miquel

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 agost 1965 – )

“Mikimoto”  Comunicador. Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX. El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i posà la veu per a la primera emissió d’aquesta ràdio pública, on ha fet els programes En pijama (1983-84), Mikimoto Club (1984-89), Oh! És el Mikimoto (1987-88) i Pasta gansa (1988-97).

El 1986 s’incorporà a Televisió de Catalunya com a creador, director i presentador dels programes Oh! Bongònia (1987-90), Mikimoto club (1990-91), Persones humanes (1994-96) i Solvència contrastada (1996-97). Per a Televisió Espanyola féu Mikimoto clip (1991-92).

Col·laborà com a articulista a l’“Avui” el 1985, i el 1995 començà a fer-ho a “La Vanguardia”. Com a empresari creà la productora Sargantana Voladora i, el 1992, amb Carles Cuní, possà en marxa l’emissora radiofònica Flash FM.

Alsius i Clavera, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 juliol 1948 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació i sociologia, inicià la seva carrera periodística el 1971 en el “Diario de Barcelona”, on treballà fins al 1977. En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari “El Món”.

A partir de la dècada dels 1980 la seva activitat professional ha estat centrada en el món de la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí “Memòria Popular”, i, sobretot, a TV3, on ha dirigit i a presentat noticiaris i espais culturals i lúdics com “Blanc o Negre”, “La caixa sàvia”, etc.

Paral·lelament ha impartit des del 1974 classes a la facultat de ciències de la informació i, posteriorment, a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de diversos llibres sobre comunicació i televisió. Des de 1997 es degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Almendros i Carcasona, Maria Matilde

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 octubre 1922 – Barcelona, 14 desembre 1995)

Locutora i actriu. S’inicià en el món del teatre amateur en la seva ciutat nadiua. Traslladada a Barcelona (1953), entrà a formar part de la companyia de Teatre Català del Romea.

Creà la seva pròpia companyia amb la qual recorregué el país interpretant les obres dels clàssics catalans. Va treballar sovint al costat de Màrius Cabré, a l’escena, i de Joan Capri, a la televisió (a la sèrie “Doctor Caparrós“).

Fou a més, una popular locutora de ràdio, mitjà on va protagonitzar nombroses emissions de teatre. També participà en el rodatge de diverses pel·lícules.

Rebé nombrosos premis per les seves activitats radiofòniques i teatrals. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.