Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València.
Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.
Balones, toros de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Comtat
Benimassot (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 729 m alt, 113 hab (2014)
Situat a la vall de Seta, limitant al sud amb el barranc de Benimassot, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts orientals de la serra de l’Almudaina, i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues).
Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà de tipus mediterrani (cereals, vinya, olivera i ametllers), complementada pel regadiu i la ramaderia ovina, que aprofiten les pastures comunals. La població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’accentuà durant els anys 1950, però darrerament s’ha estabilitzat.
Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista, restaurada el 1907.
El terme comprèn els despoblats de Beniaissó, Beniàsmet i, a l’oest del poble, el Rafalet de Beniaissó.
Benimarfull (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 5,62 km2, 416 m alt, 431 hab (2014)
Estès per la vall de Travadell, a la dreta del riu d’Alcoi prop de l’embassament de Beniarrés, al nord-est d’Alcoi. El relleu és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Almudaina.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i ametllers), que ocupa una superfície molt extensa; el poc regadiu aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi. Àrea comercial d’Alcoi. Tanmateix la població començà a minvar a partir del 1900, una tendència que s’ha accentuat durant la segona meitat del segle XX.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a banda i banda de la carretera de Dénia a Albaida, vora el barranc de Benimarfull; destaca l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVI.
Al sud del terme es troba el despoblat de l’Albacar. Actualment ha deixat de funcionar el balneari de Benimarfull, d’aigües sulfuroses construït a mitjan segle XIX.
Benillup (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 3,4 km2, 565 m alt, 104 hab (2014)
(ant: Benillup de Fenollar) Estès per la vall de Travadell, al nord-est d’Alcoi. El relleu és força accidentat pels contraforts de la serra de l’Almudaina i de l’alt de la Capona. Hi neixen els barrancs de Caraita i del Sofre, afluents per la dreta del riu d’Alcoi, que actuen de col·lectors d’aigües.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya, ametllers), circumstància que ha provocat una lenta però constant pèrdua demogràfica que s’inicià ja a mitjan segle XIX. La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa i la parceria. Àrea comercial d’Alcoi.
El poble comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Roser, que havia estat annexa de la de Benimarfull des del 1574.
Enllaç web: Ajuntament
Benilloba (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,5 km2, 520 m alt, 789 hab (2014)
Situat a banda i banda del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme. El relleu del territori és lleugerament accidentat per un conjunt de petits turons, com els de la Pedrera o la Condomina.
Les terres de conreu s’estenen per gairebé la totalitat del terme; hi predomina el secà (cereals, olivera, ametller i vinya). Al municipi també hi ha algunes indústries, com la tradicional del tèxtil. La població, després d’algunes oscil·lacions, ha iniciat durant l’última dècada del segle XX un clar descens.
La vila, d’origen islàmic, és a la riba dreta del Penàguila; hi destaquen l’antic palau senyorial i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil neoclàssic, construïda al tombant del segle XVIII i al començament del XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Beniarrés (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 20,2 km2, 398 m alt, 1.208 hab (2015)
Estès pel vessant sud de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent, al nord-est de la ciutat d’Alcoi. Travessa el terme el riu d’Alcoi i forma el pantà de Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia. El terreny, molt muntanyós, és cobert de pinedes i matollars.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (sobretot s’hi cultiven oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada per l’avicultura i algunes petites indústries derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcoi. Amb tot, els últims anys la població tendeix a disminuir.
La vila, d’origen islàmic, és esglaonada en un vessant, a la vora de la carretera de Muro d’Alcoi a Gandia.
Dins el terme es troben els despoblats de Benillup i d’Alquenènsia i el mas de l’Albureca.
Enllaç web: Ajuntament
Benasau (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,04 km2, 701 m alt, 158 hab (2014)
Situat a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la serra de la Serrella, a la dreta del Penàguila, afluent del riu d’Alcoi, al nord d’Alacant.
Els recursos econòmics del municipi es limiten pràcticament a l’agricultura (dues terceres parts del terme són conreades), bàsicament de secà (cereals, oliveres i ametllers i conreus d’horta). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa. Àrea comercial d’Alcoi.
El corrent emigratori, que ha estat constant ja des del final del segle XIX, ha reduït fins a una tercera part la població del municipi en només cent anys.
El poble fou un antic lloc de moriscs. L’església parroquial és dedicada a Sant Pere.
El terme comprèn també el llogaret d’Ares del Bosc.
Balones (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014)
Situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d’Alcoi, al nord-est d’Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d’hivern.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial d’Alcoi.
El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L’església parroquial és dedicada a sant Francesc.
Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s’han trobat restes ibèriques.
Ares del Bosc
(ant: Ares de Penàguila) Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.
Alquerieta de Jordà, l’
(o l’Alqueria de Jordà) Llogaret, situat a la dreta del riu d’Agres, prop de la confluència amb el riu d’Alcoi.
L’església (Sant Joaquim) és annexa de la parròquia de Muro.
Dades dels Països Catalans 