Arxiu d'etiquetes: comtat Berga

Miró II de Cerdanya

(Catalunya, vers 878 – octubre 927)

(dit el Jove)  Comte de Cerdanya–Berga–Conflent (897-927) i de Besalú (Miró I) (913-927). Fill de Guifré el Pilós i de Guinedilda.

El primer nucli de comtats l’heretà del seu pare Guifré, i el de Besalú, del seu oncle Radulf.

Prosseguí, sense gaire empenta, l’obra repobladora del seu pare al baix Berguedà, i en tal sentit féu consagrar el 907 les esglésies de Sant Pau de Casserres, Santa Maria d’Avià i Puig-reig, que aquell havia fet construir.

Destruí la petita església del monestir de Ripoll, edificada pel seu pare, i en féu construir una de més gran, però morí abans d’acabar-la.

Deixà nombrosa descendència: de la seva muller legítima, Ava (probablement de Ribagorça), tingué Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta, Miró Bonfill i Fredeburga, i de l’amistançada Virgília (filla del comte d’Empúries Delà), un fill i quatre filles.

Els fills legítims el succeïren en el govern dels comtats sota la regència de la vídua Ava.

Fou el tronc de la casa de Cerdanya.

Guillem II de Cerdanya

5 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1079 – Trípoli, Líbia, 12 juliol 1109)

(dit també Guillem Jordà)  Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.

Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa.

Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l’ocupació de Trípoli, on va morir assassinat per ordre del seu cosí Bertran de Tolosa. 

Guillem I de Cerdanya

13 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1095)

(dit també Guillem Ramon)  Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I.

Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I.

Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III.

Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà.

Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent.

Guifré II de Cerdanya

11 Respostes

(Catalunya, vers 970 – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050)

Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d’Oliba Cabreta i d’Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet.

També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo.

Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l’any 1011.

El seu germà l’ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.

L’any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó.

Berga, comtat de

10 Respostes

(Berguedà, segle X – segle XII)

Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual (tret de la vall de Lillet).

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat.

El primer vescomte, Branduí, apareix el 905. el 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans (marca de Berga). El comtat de Berga estigué sempre unit a la casa comtal cerdana.

Oliba Cabreta, el futur bisbe i abat, fou segurament el primer comte titular del Berguedà, bé que supeditat al seu germà, Guifré II de Cerdanya, el qual entrà com a monjo al Canigó, i el seu fill Bernat heretà el comtat de Berga (1035-50).

En unir-se el comtat de Cerdanya amb el de Barcelona, el 1117, el comtat de Berga s’integrà als dominis d’aquests darrers comtes. Durant el segle XII desaparegué tota l’organització comtal del Berguedà; en restà només el seu nom en alguns documents escadussers.