Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Taltabull i Balaguer, Cristòfor

15 Respostes

(Barcelona, 28 juliol 1888 – 1 maig 1964)

Compositor i pedagog. Deixeble d’E. Granados, de F. Pedrell i més tard, a Munic, de Marc Reger. A partir del 1912 residí a París, fins al 1940, en que tornà a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Es conserven fragments d’una Passió, un Pròleg Simfònic per a un drama, i reduccions per a piano de música escènica. És autor de Variaciones sobre un tema de Max Reger (1908), Variaciones sobre un tema de Bach, un Preludi i una Sonatina (1910), obres totes elles per a piano.

Compongué dues cançons amb text francès i cinc Cançons Xineses (traducció catalana de Josep Carner), i nombroses composicions corals.

El seu mestratge durant més de vint anys fou decisiu per a les joves generacions de músics.

Subirachs i Vila, Rafael

1 Resposta

(Vic, Osona, 22 juliol 1948 – )

Músic, compositor i cantant. Fill de Rafael Subirachs i Ricard, va rebre una sòlida formació en música clàssica. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat (1958-60) sota la direcció d’Ireneu Segarra.

L’any 1967 va entrar als Setze Jutges i edita el seus primers discos, Dona i Rodamón, als que seguiren Àlbum Subirachs (1968, amb poesies de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Carner), Exeunt personae (1969, amb poesies de Gabriel Ferrater), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974, amb poesies de Miquel Martí i Pol).

L’any 1975 participa a les Sis Hores de Cançó a Canet i dos anys més tard apareix el disc Bac de Roda. El 1978 publica Si com l’infant quan aprèn de parlar (amb poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Després enregistra Miralls (1991, amb poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba) i el 1995 publica Els cants d’Abelone (sobre l’obra homònima de Joan Vinyoli).

Coincidint amb el 150è aniversari de Jacint Verdaguer, estrena a Montserrat l’obra Verdaguer – Cançó de la Terra.

Enllaç web: Rafael Subirachs

Sorts i Muntades, Josep Ferran

3 Respostes

(Barcelona, 14 febrer 1778 – París, França, 10 juliol 1839)

Guitarrista i compositor. Alumne de l’Escolania de Montserrat (1790-95), als 17 anys estrenà amb gran èxit, a Barcelona, l’òpera Telèmaco.

La seva opció com a afrancesat l’obligà a exiliar-se a París, on fou reconegut el seu talent musical per Méhul i Cherubini. De retorn a París, després d’una estada a Londres, estrenà el ballet Cendrillon i contragué matrimoni amb la dansarina Felicité Virginie Hullin.

Anaren ambdós a Rússia, on Sorts compongué una Marxa fúnebre en honor del tsar Alexandre I i estrenà el ballet Hércule et Omphale (1826) amb motiu de la coronació del tsar Nicolau I.

La seva producció per a guitarra és molt àmplia i d’una gran qualitat. En ella incorporà acords alterats insòlits per a l’època. Compongué altres cinc òperes, ballets, cançons i peces per a petits conjunts instrumentals.

Fou considerat el millor guitarrista mundial del seu temps, i com a compositor és el màxim representant del romanticisme musical català.

Soler i Sardà, Josep

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 març 1935 – Barcelona, 9 octubre 2022)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull, va adquirir aviat un gran domini de l’ofici, que li permeté de crear obres de grans dimensions. Adoptà el mètode dodecafònic ja en la seva òpera Agamènnon, premi de l’Òpera de Montecarlo, i en la Simfonia Sant Francesc, premi Ciutat de Barcelona (1961).

És autor, entre altres obres, del ballet Dànae (1962), per a instruments de corda, del Concert per a dos pianos (1962), de la Passio Domini Nostri Iesu Christi (1968), del concert per a clavecí i cinc instruments (1968), de l’òpera Oedipus et Iocasta (1974), amb text de Sèneca, i d’Apuntava l’alba (1975).

Ha estat professor d’estètica i de composició al Conservatori de Barcelona, i director del de Badalona des del 1983.

Ha publicat els llibres Fuga, tècnica i història (1980), La música (1982) i Victòria (1983).

Soler i Ramos, Antoni

6 Respostes

(Olot, Garrotxa, 3 desembre 1729 – El Escorial, Madrid, 20 desembre 1783)

Compositor i organista. Als 6 anys entrà a l’Escolania de Montserrat, on estudià orgue i composició. Fou mestre de capella a Lleida i després a l’Escorial, on professà com a jerònim.

Tot i no moure’s de les terres de l’estat espanyol, les seves obres foren conegudes a la resta d’Europa. Fou el compositor hispànic més important del s XVIII, tant en la música instrumental com en la religiosa.

En la seva obra es percep la influència de D. Scarlatti, però amb un esperit més auster i una mena de ritme que recorda vagament les danses populars del país.

Les seves obres instrumentals comprenen més de 100 sonates per a clavecí; peces per a orgue (pasos, tientos, etc); 6 concerts per a dos orgues, o clavecins obligats; 6 quintets per a corda i orgue, i clavecí obligat.

La producció vocal de Soler és molt àmplia. Té unes 300 composicions religioses: antifones, himnes, lamentacions, lletanies, lliçons, responsoris, misses, motets, salms, cantates i nadales. Fou també autor d’autos, comèdies, loas i balls, i de l’obra teòrica Llave de la modulación (1762).

Serrat i Teresa, Joan Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1943 – )

Autor i intèrpret de cançons. Ingressa als Setze Jutges l’any 1962 i féu la seva presentació individual a Barcelona el 1965 i va esdevenir un dels intèrprets més reconeguts de la Nova Cançó.

El 1968 fou seleccionat per representar Espanya a Eurovisió, però es negà a presentar-s’hi on no poder-ho fer en català, fet que li proporcionà constants prohibicions. Més endavant, però, començà a cantar també en castellà, i ha alternat els dos idiomes des d’aleshores.

Autor i intèrpret de temes relacionats amb la vida quotidiana, les seves cançons han evolucionat cap a formes cada vegada més comercials. És autor de temes molt populars (Cançó de matinada, Ara que tinc vint anys, La tieta, Paraules d’amor, Mediterráneo, etc) i ha musicat poemes d’Antonio Machado, Miguel Hernández i J. Salvat-Papasseit.

Serra i Corominas, Joaquim

6 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 4 març 1907 – Barcelona, 17 novembre 1957)

Compositor. Deixeble del seu pare, Josep Serra i Bonal, i de Lluís Millet i Enric Morera. Escriví la seva primera sardana el 1923. Guanyà dos premis Concepció Rabell: amb Trio en mi (1926) i amb Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles (1926), La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida.

És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada (totes del 1936), etc. Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu, la seva obra pòstuma.

El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’instrumentació per a cobla (1957).

Segarra i Malla, Ireneu

Deixa un comentari

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 30 setembre 1917 – Montserrat, Bages, 19 novembre 2005)

Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir. Ha estudiat amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Nadia Boulanger. Des del 1953 fins al 1997 fou mestre de l’Escolania i de la Capella de Montserrat.

Amb l’Escolania ha fet molts concerts a diversos països europeus i ha realitzat un centenar d’enregistraments molt notables. Ha creat els Encontres Internacionals de Compositors (1968 i 1973) per impulsar la composició d’obres litúrgiques en la llengua de cada poble.

Ha publicat el mètode La voz del niño cantor (1966) i és el creador de l’Escola Musical de Pedagogia.

El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

Sardà i Pérez-Bufill, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 1943 – )

Compositor. Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler. Amplià estudis a Darmstadt (1972).

Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano (1970), Isoritme (1971), per a conjunt instrumental, Saudade, per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima, per a orgue (1973), Cercles (1974), Vuit peces per a orquestra (1974), Apsara II, per a trio (1975), Quartet de corda (1976), Ophiusa, per a flauta, Visió experimental, per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència (1979) i Hora foscant (1981), per a cors, L’ombra (1979) i Cordèlia (1979), per a conjunt instrumental, i Rakme II (1984), per a piano.

Santos i Ventura, Carles

2 Respostes

(Vinarós, Baix Maestrat, 1 juliol 1940 – 4 desembre 2017)

Pianista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i amplià estudis amb J. Février i Magda Tagliaferro. Fou director artístic, juntament amb J.M. Mestres i Quadreny, del Grup Instrumental Català (1977).

S’ha especialitzat en la interpretació de música contemporània. És autor d’accions musicals com Homenatge a Joan Brossa i Concert irregular. Ha actuat sovint a l’estranger, a la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada (1974), i ha estat director musical de les representacions de Mahagonny al Teatre Lliure de Barcelona (1977).