(Palma de Mallorca, 12 febrer 1814 – Barcelona, 11 març 1891)
Músic i compositor. Estudià a Barcelona, Madrid i París, i fou deixeble de Franz Liszt.
S’establí a Lió durant quinze anys on es dedicà a l’ensenyament. A Barcelona dirigí les classes de piano del Conservatori del Liceu.
Formà tota una generació de pianistes, entre els quals es destacà Joan Baptista Pujol.
És autor de nombroses composicions i d’obres didàctiques.
(Barcelona, 13 febrer 1713 – Roma, Itàlia, 20 maig 1751)
Compositor. Es formà al cor de la catedral de Barcelona. Estudià a Nàpols amb F. Durante (1735-38) i va ésser nomenat mestre de capella a Sant Joan dels Espanyols a Roma.
Té diverses àries, cantates, misses, salms i motets, i també diverses òperes i oratoris.
(Sant Pol de Mar, Maresme, 19 novembre 1903 – Madrid, 6 gener 1992)
Compositor. Fou director de la Cobla Llevantina de Calella i de l’orfeó La Barretina de Malgrat.
Dins de la seva producció musical destaquen una opereta, una gran quantitat de sardanes, algunes cançons i temes per al cinema.
És l’autor del famós pasdoble Islas Canarias.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 25 agost 1754 – Califòrnia, EUA, 3 novembre 1825)
Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia.
També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits.
(Oliana, Alt Urgell, 19 octubre 1898 – Tarragona, 14 maig 1985)
Organista i compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Lugo i Tarragona.
Escriví música per a orgue i de gènere religiós.
(Barcelona, 4 març 1915 – New Haven, EUA, 12 novembre 1997)
Compositor i director d’orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín.
Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l’òpera El mozo que casó con mujer brava (1948).
Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d’Isaac Albéniz.
(Vic, Osona, 2 febrer 1902 – 11 febrer 1977)
Compositor. Deixeble de Lluís Romeu i de Joan Lamote de Grignon.
Fou sotsdirector de l’Orfeó Vigatà (1924) i director a partir del 1957. L’any 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic.
Escriví una Simfonia en fa, sardanes, obres per a cor, per a cobla i per a diferents instruments.
Fou el pare de Rafael Subirachs i Vila.
(Barcelona, 3 maig 1920 – Florianópolis, Brasil, 19 febrer 2011)
Poeta i compositor. Féu estudis a l’Institut Escola i fou concertista de violí i professor de música. Es traslladà al Brasil.
Sota la influència de Rilke i de Josep Carner, publicà Poesies de Lluís de Rialp (1946) -el seu pseudònim habitual- i Balades i cançons (1948).
Autora i intèrpret de cançons catalana, més coneguda per Teresa Rebull (1919-2015).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 12 febrer 1872 – 6 desembre 1936)
Compositor. Fins al 1910 dirigí la cobla La Principal bisbalenca.
És autor d’obres simfòniques i corals, així com de moltes sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada La Pabordessa.
Dades dels Països Catalans 