Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.
Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 136,44 km2, 202 m alt, 1.910 hab (2014)
(o les Coves de la Mosquera) Situat al pre-litoral, a la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), entre els estrets de la roca del Lledoner i el del Riu hi ha la foia de les Coves. Prop de la meitat del territori és improductiu, ocupat en gran part per matollar.
Agricultura de regadiu i de secà (garrofers, cereals, vinya, oliveres, ametllers, figueres i vinya). La ramaderia (bestiar de llana) disposa d’abundants pasturatges; hi ha avicultura. Explotació de pedreres de guix i de marbre. Activitats industrials agrícoles i manuals. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila, d’origen islàmic, és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica; al calvari hi ha una església notable. Fou cap de la comanda o batllia de les Coves de l’orde de Montesa.
Dins el terme hi ha les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,70 km2, 532 m alt, 243 hab (2012)
(ort ant: Clarà, fr: Clara) Situat al contrafort septentrional del massís del Canigó, a l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc dels Mosquits. La part alta del terme és coberta de bosc.
La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, prats naturals, hortalisses, arbres fruiters), que aprofita l’aigua del canal de Boera, i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya). Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu i amb la vall de Taurinyà pel coll de Clerà; l’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja el 879.
Dins el terme, a més del veïnat de Villerac, hi ha l’església de Sant Esteve de Pomers o de Villerac i, prop d’aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)
(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).
L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.
El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.
Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.
Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 22,26 km2, 1.400 m alt, 29 hab (2012)
(ort trad: Sansà, fr: Sansa) Situat a les Garrotxes de Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1.791 m alt), accidentat pels vessants meridionals de la serra de Madres.
El territori és muntanyós i dins la zona més àrida del Conflent, on el bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona, circumstància que ha impedit el desenvolupament econòmic i ha provocat el despoblament. A la vora de la riera de Cabrils hi ha els pocs conreus, principalment cereals de secà. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es troba al vessant sud del pic de la Pelada, presidit per l’església parroquial de Sant Joan, refeta després que fos destruïda pels francesos el segle XVII i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 27,45 km2, 122 m alt, 2.080 hab (2014)
Situat al pre-litoral, a la conca baixa de la rambla de Cervera, al nord-oest de Benicarló.
Gairebé tota la superfície del terme, suaument accidentat (coll de Càlig, de 171 m alt), és ocupada per conreus, amb gran predomini del secà i basada en els cultius mediterranis: garrofers, vinya, oliveres, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar oví. Complementen la vida econòmica local l’explotació de pedreres de marbre i algunes activitats industrials. Àrea comercial de Vinaròs.
La vila és dalt d’un turó, a la dreta de la rambla de Cervera, al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç (1785); la casa de la vila és l’antic palau dels Vallterra.
Dins el terme es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Vall de l’antic municipi de Castanesa, on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll de Baciver (2.200 m alt).
A la part alta de la vall, sota el pic de Baciver (2.725 m), hi ha l’estany de Baciver.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de Sant Josep de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.
Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.
Es tradicional l’emigració a França.
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Pic (2.942 m alt) de la serra que, al sud del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna de la vall de Llauset, entre els dos municipis.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de la Vallhiverna; a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau (2.810 m alt) o pic de Pavots.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.
Dades dels Països Catalans 