(Cocentaina, Comtat, 1850 – València, segle XIX)
Músic i compositor. Actuà com a director d’orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del Conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical.
És autor d’obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l’obra escènica El pacto con Satanás.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Frare jerònim. Fou deixeble de l’humanista Arias Montano a l’Escorial. Ocupà diversos càrrecs dins de l’orde, com el de prior del convent valencià de Sant Miquel dels Reis i el de visitador general, que tingué en dues ocasions.
Escriví estudis bíblics i litúrgics en castellà i en llatí.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – 1627)
Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Jacint Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)
Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.
Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.
També era bon retratista.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)
Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.
En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.
Probablement fou germà de Vicent Requena.
(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)
Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.
Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.
Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).
(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)
Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).
Fou el pare de Joan Reig i Flores.
Antiga moreria. La seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador.
Tenia 210 focs el 1609, abans de l’expulsió dels moriscs.
la Querola * (la Vall d’Alcalà, Marina Alta) Veure> la Queirola (despoblat).
la Querola (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.
la Querola (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.
(o Fraga dels Abats) Raval de la vila, a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc.
El 1616 fou annexat a Cocentaina.
Dades dels Països Catalans 