Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Pujada, Guillem

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Ciutadà. Serví a Sicília quan l’illa fou reduïda a l’obediència de la reina Maria i de Martí el Jove, des del 1392.

Quatre anys més tard, en deixar l’illa Martí l’Humà, Pujada fou un dels qui restaren al consell reial de Sicília. Tornà després a Catalunya i serví a la cort.

El 1403, amb el jurista i conseller Bernat Despont convingué el tractat de confirmació de pau amb la república de Gènova.

El 1409 fou el primer que anuncià al rei l’arribada dels missatgers de Sardenya que venien per fer-li saber la gran victòria de Sanluri.

Peiró, Tomàs

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà. El 1705, amb la seva muller Jerònia i el seu fill Antoni, tingué una part destacadíssima a l’alçament popular que precipità l’entrada a Barcelona de les forces aliades que assetjaven la guarnició borbònica.

Ells sols desarmaren setanta soldats napolitans que acabaven de desemparar el baluard de Santa Clara. Recolliren les armes a casa seva, davant l’església de Santa Marta, i les lliuraren al poble.

Després anà amb la muller a la caserna propera de Carnalatge, on es trobaven dos regiments de napolitans, i els persuadí perquè abandonessin tota resistència i es refugiessin a diverses esglésies del barri de Ribera, en senyal de rendició.

Palou, Guerau de

(Barcelona, segle XIV – després 1415)

Ciutadà i cavaller. Fou conseller tercer de Barcelona (1390-91 i 1396-97), conseller segon (1401-02) i mostassaf (1404-05).

Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya (1392), i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa. Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396.

Nomenat vice-almirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anul·lada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet, cosa que provocà una lluita de bàndols a Barcelona entre ambdós (1397-1400).

Oller, Berenguer

(Barcelona, segle XIII – 1285)

Ciutadà. Home de prestigi entre el poble, encapçalà una revolta popular contra el poder oligàrquic que dominava el municipi de Barcelona.

De fet, no fou cap esdeveniment aïllat, sinó una entre d’altres revoltes socials que s’esdevingueren llavors a Europa, encara que no és fàcilment explicable la seva coincidència, en aquell moment, amb els preparatius de la invasió dels croats francesos de Felip III l’Ardit. És per això que oficialment fou acusat de connivència amb l’enemic exterior.

Des de la primeria del 1285 fins al jorn de Pasqua del mateix any el poble menut, és a dir, la petita burgesia i l’artesanat barceloní, amb el suport de certes famílies riques de la ciutat, van fer seu el govern municipal i, segons Desclot, es posà en perill les vides i les hisendes dels rics, dels jueus i dels clergues.

Sense voler obeir les autoritats reials, Berenguer Oller designà consellers addictes, però no tenia força armada pròpia. L’entrada sobtada del rei Pere a Barcelona posà fi a la revolta i Oller i els seus principals col·laboradors foren ajusticiats el dia de Pasqua: ell fou arrossegat i, juntament amb els altres, penjat a Montjuïc.

Seguí una amplíssima repressió que fou publicada a totes les terres de la corona catalano-aragonesa i que obligà molta gent a fugir.

Olesa -llinatge-

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, segle XIII – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originaris, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.

Té per genearca conegut Jaume d’Olesa.

Ninot, Magí

(Barcelona, segle XVII – 8 agost 1714)

Ciutadà de Barcelona.

Al costat del príncep Enric de Darmstadt defensà Barcelona en el primer atac borbònic (1706).

Membre del Consell de Cent (1713-14) i capità de la Coronela, fou ferit mortalment en la defensa del Portal Nou.

Navel, Galceran de

(Barcelona, segle XVI)

Ciutadà honrat. Tingué força relleu a la política municipal de Barcelona.

En fou conseller tercer el 1561 i primer o en cap el 1575 i el 1587. Durant el darrer mandat, ja dins l’any 1588, fou ambaixador extraordinari a Madrid per exposar a la cort reial els greuges que afectaven Barcelona i el Principat en general.

De tornada de Madrid i en passar per Tortosa, les autoritats locals el feren objecte de desconsideracions que provocaren un mogut incident entre el Consell de Cent i el consistori tortosí.

El 1591 actuà de missatger entre el Consell i el governador Enric de Cardona. El 1592 formà part de l’ambaixada de la Generalitat a Madrid.

Morei, Guillem -mariner-

(Barcelona, segle XIV)

Ciutadà. Era molt entès en coses de mar.

El 1351, amb Francesc de Finestres, s’embarcà com a assessor a l’estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental.

Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval del Bòsfor.

Móra i de Marimon, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Ciutadà. En la seva joventut combaté a la guerra dels Segadors.

El 1644 era capità d’una companyia barcelonina que anà al front de Lleida. El 1654 fou nomenat mostassaf de les places de Barcelona.

Com a membre del Consell de Cent actuà en un gran nombre de delegacions, sobretot davant el virrei. També representava al municipi a la concòrdia entre aquest i el capítol diocesà (1662) i a les gestions realitzades a propòsit de la reforma dels convents de monges (1665).

El 1666 fou nomenat obrer de la ciutat de Barcelona. Fins al 1672 aparegué sovint a la vida pública municipal, com a delegat del Consell de Cent en ambaixades i negociacions diverses.

Montaner, Arnau

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIV)

Ciutadà. El seu pensament fou considerat herètic pel tribunal del Sant Ofici.

Després d’haver-se retractat, tornà a sostenir les seves afirmacions primeres.

El bisbe d’Urgell procedí contra ell i el féu condemnar a reclusió perpètua.