(Lleida, segle XV)
Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.
S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya, amb èxit.
El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.
(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)
Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.
Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.
El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.
Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).
Veure> Ignasi Ameller i Ros (metge i cirurgià català, 1769-1843).
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 15 febrer 1699 – Barcelona, 6 setembre 1776)
Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general.
De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1779 – Barcelona, 7 octubre 1856)
Cirurgià i físic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou professor de física a la Junta de Comerç.
És autor d’un gran nombre de memòries científiques remarcables.
(Vilaller, Alta Ribagorça, segle XVIII – Cadis ?, Andalusia, segle XVIII)
Cirurgià. Fou catedràtic i bibliotecari del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i professor i cirurgià major del de Cadis.
S’especialitzà en medicina forense i oftalmologia.
Del 1782 al 1785 publicà quatre tractats mèdics mol notables.
(Barcelona, 20 març 1877 – 11 abril 1922)
Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901).
A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya.
Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l’Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12).
Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari català.
(Vic ?, Osona, segle XIV)
(o Guillem Dessoler) Cirurgià reial.
Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia.
El rei el nomenà super-inspector de les peritacions que feien els cirurgians de les lesions causades en batalles.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cirurgià.
Traduí al català el tractat mèdic Regimen sanitatis, una de les obres en llatí del seu contemporani Arnau de Vilanova. Dedicà la seva versió a la reina Blanca d’Anjou, muller de Jaume II.
Fou el pare de:
Arnau Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià de Pere el Cerimoniós. Fou enviat el 1337 a assistir el conseller reial Ferrer d’Abella, que era malalt i pres en poder del rei de Castella.
Bernat Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià de Pere III el Cerimoniós. Prengué part en l’expedició que el rei féu el 1343 contra el seu cosí el rei de Mallorca, i en la guerra contra Castella el 1357. Fou examinador reial. El rei premià els seus serveis donant-li les terres de Quart i Palau-sacosta, on construí un castell que encara existeix.
(Vic, Osona, 2 febrer 1882 – Barcelona, 22 maig 1955)
Cirurgià. Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal. Pensionat per la Junta, viatjà per Europa i pels EUA.
Fou un dels fundadors de la revista “Therapia” (1909) de terapèutica física i farmacològica.
Es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general.
Dades dels Països Catalans 