(Aiguafreda, Vallès Oriental, 1953 – 22 juliol 2019)
Director cinematogràfic.
Ha realitzat el curtmetratge Madison (1977), codirigit per C. Jover, i el llargmetratge Serenata a la claror de la lluna (1978), que tracten aspectes de la joventut i de la burgesia benestant barcelonina.
Es mostrà creador sensible i meticulós a Mater amatissima (1979-80), sobre el cas d’un nen autista.
(Barcelona, 27 octubre 1935 – 3 octubre 2007)
Realitzador cinematogràfic. Fill de Josep Maria Ribas i Casas, i germà de Manuel.
Els seu primer llargmetratge es basà en l’obra teatral Los salvajes de Puente San Gil (1966).
Les seves pel·lícules posteriors ja foren filmades a Catalunya, les primeres en castellà fins a La ciutat cremada (1976), primer film en català, a la qual seguiren: Catalans universals (1978), Victòria!, la gran aventura d’un poble (1981), Victoria II!, la disbauxa del 17 (1983), Victòria III!, el seny i la rauxa (1984), El primer torero porno (1985), Dalí, amb “D” de Déu (1990), Terra de canons (1999), etc.
(Barcelona, 25 gener 1955 – )
Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema: Temps era temps: cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) (1995), Guionistas en el cine español: quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), amb C. Torreiro, i El cine francés, 1958-1998; de la Nouvelle Vague al final de la escapada (1999).
(Barcelona, 1928 – 1979)
Erudit cinematogràfic.
Creà l’Arxiu Cinematogràfic Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs.
Col·laborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l’ànima de la darrera època de “Film Guía”.
(Mataró, Maresme, 19 agost 1913 – 10 maig 1949)
Poeta i guionista cinematogràfic.
Participà en la tasca de recuperació de la cultura catalana de la postguerra.
És autor de Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949) i Poesies (1949).
Com a guionista, fou col·laborador habitual de les pel·lícules amateurs d’Enric Fité.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Operador de cinema, documentalista i productor.
Especialista en documentals de successos, causà un gran impacte amb unes filmacions del 1915 sobre la tècnica quirúrgica de l’oftalmòleg Barraquer, que assenyalaren una fita en el cinema com a document mèdic.
(Barcelona, 25 juliol 1945 – 8 gener 2024)
Realitzador cinematogràfic.
Iniciat el 1965 en el món del teatre, el 1978 dirigí el documental Ocaña, retrato intermitente (1978), al qual seguiren una sèrie de films adscrits a la comèria: El vicari d’Olot (1980), La rossa del bar (1986), Puta misèria! (1989), Què t’hi jugues, Mari Pili? (1991), Rosita, please (1993).
A partir d’El perquè de tot plegat (1994) inicià una nova etapa caracteritzada per les adaptacions literàries: Actrius (1996), Carícies (1997) i Amic/Amat (1998).
El 1998 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
(Madrid, 20 setembre 1922 – Barcelona, 9 abril 2017)
Director i realitzador cinematogràfic. Fill de Francesc Pérez i Dolz. Ha tingut activitats cineclubistes, docents i de conferenciant.
És autor dels llargs metratges A tiro limpio (1963), El mujeriego (1963) i la coproducció italiana Los jueces de la Biblia (1964). Després s’ha dedicat al cinema industrial, educatiu i publicitari.
Fou membre fundador i membre del consell de direcció de l’Institut del Cinema Català.
Eren fills de Carlos Pérez de Rozas Masdeu, tots els quals han seguit la seva trajectòria.
Josep Lluís Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1918 – Castelldefels, Baix Llobregat, 11 setembre 1988) Realitzador cinematogràfic, hoteler i redactor gràfic de “La Vanguardia”. Va realitzar dues pel·lícules i desil·lusionat pels resultats es dedicà al periodisme gràfic.
Carles Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 9 octubre 1920 – 1 març 1990) Fotògraf i periodista. A partir del 1932 va treballar a “El Día Gráfico”, i després de la guerra civil a “Solidaridad Nacional” fins al 1979 en que va entrar a “La Vanguardia”. Gran apassionat del beisbol, ha estat dirigent de diversos clubs i organismes oficials. Fills seus foren els periodistes Carles i Emili Pérez de Rozas i Arribas.
Manuel Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1924 – segle XX) Redactor gràfic de “La Prensa”.
Enric Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1930 – 30 setembre 2018) “Kike” Fotògraf. Aficionat a l’automobilisme i a les motos, estava especialitzat en fotografia esportiva. Va treballar per l’Agència EFE i “La Vanguardia”.
Rafael Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada (Barcelona, 1931 – Calafell, Baix Penedès, 1997) Cap dels serveis gràfics de l’agència EFE a Barcelona.
(Barcelona, 3 octubre 1897 – Madrid, 24 octubre 1984)
Director cinematogràfic. Conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás. Procedent del teatre com a actor i director.
El 1939 entrà al cinema com a director de doblatges. Aquell mateix any realitzà el seu primer film, La tonta del bote, d’èxit popular. També agradaren els seus films comercials Un marido a precio fijo (1942) i Altar Mayor (1944), molt limitats però estèticament i sense cap relació amb un possible cinema de temàtica catalana.
Casat amb l’actriu i guionista Margarida Robles, des dels anys 1960 romangué inactiu.
Dades dels Països Catalans 