Arxiu d'etiquetes: cims

Falconera, roca -Priorat-

(la Morera de Montsant, Priorat)

Cim (1.150 m alt) del Montsant, a l’oest de la roca Corbatera.

Falconera, la -Safor-

(Gandia / Palma de Gandia, Safor)

(o Creu del Mestre Pau)  Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera, al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.

Estela, puig de l’ -Canigó-

(la Bastida, Rosselló / Cortsaví, Vallespir / Vallmanya, Conflent)

Cim (1.738 m alt), el més oriental del massís del Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre de l’Avetera.

Aquest puig és termenal dels tres municipis.

Estatats, pic d’

(Benasc, Ribagorça)

Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.

Estaques, cap d’

(Lladurs / Odèn, Solsonès)

Cim (1.353 m alt) de la serra d’Encies, termenal dels dos municipis.

Espiargo, pic d’

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Cim (2.252 m alt) de la serra que separa els antics termes d’Arties i Vilac.

Escorbets, pic d’

(Benasc / Saünc, Ribagorça)

Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Grist i d’Estós, entre els dos municipis.

Esclop, mola de s’

(Mallorca Tramuntana)

Cim (926 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa septentrional.

És termenal dels municipis de Calvià, Estellencs i Andratx.

Escàbia, penya d’

(Begís / el Toro, Alt Palància)

Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro.

Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles.

Entecada, pic d’Era

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Cim (2.272 m alt) de l’alineació que separa la Vall d’Aran de Comenge.