Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Rubió i Lois, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1920 – 2 juliol 2005)

Zoòleg. Fill de Jordi Rubió i Balaguer. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona.

Ha estat director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (1961-86). Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera.

Autor de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes (1971), Recolección y primera descripción de esponjas (1973) i de prop d’un centenar de publicacions sobre pesca i zoologia: també és coautor de La pesca en España I. Cataluña (1955), una obra sobre ictiologia marina i fluvial de Catalunya i una altra sobre tècniques de pesca.

Quintana i Marí, Antoni

(Tarragona, 1907 – Barcelona, 16 maig 1998)

Químic i bromatòleg. Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia.

Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC (1947), fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’estat espanyol.

Membre d’honor de l’Escola Francesa de Molineria (1972) i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya (1958), el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista.

Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’ha interessat també per la història de la ciència. Destaca la seva biografia Antoni de Martí i Franquès, 1750-1832 (1935, premi de la secció de Ciències de l’IEC) i la seva activitat com a secretari de la secció de Ciències de l’Ateneu de Tarragona els anys 1930 i de la Secció Catalana de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència (Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica), de la qual fou nomenat membre d’honor el 1992, i la qual convoca anualment un premi que porta el seu nom.

És també autor de: Els deuteri i l’aigua pesant (1935), Assaig sobre el clima d’Olot (1938) i El Centre Recreatiu Catalanista “Las Quatra Barras” de Tarragona (1899-1903) (1992).

Puiggarí i Llobet, Miquel

(Barcelona, 26 abril 1827 – Buenos Aires, Argentina, 14 abril 1889)

Científic. Germà de Josep. Emigrà a Buenos Aires, on s’establí.

Fou un dels organitzadors de la facultat de ciències físiques i naturals a la universitat de Buenos Aires, d’on seria degà de l’esmentada facultat i també de la de ciències físico-matemàtiques.

Des del 1854 fins a la seva mort, fou així mateix catedràtic molt destacat.

Prevosti i Pelegrín, Antoni

(Barcelona, 15 febrer 1919 – 1 setembre 2011)

Genetista. Es llicencià (1942) i es doctorà (1948) en ciències naturals a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en genètica evolutiva i de poblacions.

Se centrà principalment en l’estudi genètic de la mosca Drosophila melanogaster, aprengué les tècniques genètiques fonamentals a l’Institut italià d’Hidrobiologia i s’inicià en l’estudi dels caràcters quantitatius d’aquestes mosques a l’Institut de Genètica Aplicada de la Universitat d’Edimburg.

Fou professor de biologia general i antropologia, i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en el polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura i en l’estudi de la colonització d’aquesta espècie al continent americà.

Ha publicat nombrosos treballs de la seva especialitat.

Premis de l’Institut d’Estudis Catalans

(Catalunya, 1914 – )

Conjunt de premis. Atorgats per l’IEC i per les seves filials, per tal d’estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d’actuació.

Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis, que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions.

Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos; les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades o escrites en altres llengües.

El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic (Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Puig i Cadafalch, Fabra, etc) o científic (Martí d’Ardenya, Joaquim i Antoni Trias i Pujol, A. Pi i Sunyer, etc), o bé és el de la persona o la fundació que l’ha instituït (Massot i Planes, Bonay i Carbó, Blasi i Vallespinosa, Sarri, etc). Alguns premis commemoratius, adjudicats esporàdicament, han estat establerts en ocasió de centenaris, cinquantenaris i vint-i-cinquenaris.

Els premis són adjudicats per l’Institut, a proposta d’una ponència integrada principalment per membres seus, però també sovint per professors universitaris, per membres d’altres acadèmies o organismes científics i per representants de les fundacions cooperadores; els premis de les filials són adjudicats directament per aquestes.

Darrerament hom anuncia, al costat dels premis, la concessió d’algunes borses d’estudi i sovint converteix en borsa d’estudi l’import dels premis no adjudicats.

Enllaç web: Premis de l’Institut d’Estudis Catalans

Porta i Pallissé, Antoni

(Reus, Baix Camp, 1877 – 1939)

Periodista i científic. Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus.

Fundà i dirigí el setmanari “Reus Moderno” (1889-91) i la revista humorística “Miss Pimentón” (1895) i fou redactor de “Lo Sometent”.

De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917.

Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus (1903), El nacionalisme i les ciències naturals (1916), El problema de l’aviació i moltes d’altres.

Perspectiva Social

(Barcelona, 1973 – )

Revista semestral de ciències socials (sociologia, economia, psicologia, política, demografia, etc) editada per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

N’han estat impulsors Modest Reixach (primer director de la revista), Maria Martinell (directora de l’Institut i cap de redacció de la revista) i Josep M. Bricall.

La publicació, en català, admet col·laboracions en altres llengües.

Parc Científic de Barcelona

(Barcelona, 1997 – )

(PCB) Organisme. Constituït com a fundació en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixa de Catalunya.

Promou la recerca interdisciplinària en els camps de la biomedicina, la investigació farmacèutica i la biotecnologia i la transferència de coneixement cap al món empresarial amb l’objectiu d’impulsar la innovació.

Ocupa un total de 60.000 m2 en el campus nord de la Universitat de Barcelona dins de l’anomenat Parc Científic i Tecnològic de Barcelona.

Enllaç: PCB

Observatori Fabra

(Barcelona, 7 abril 1904 – )

Institució científica, fundada per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi.

Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs.

Enllaç: Observatori Fabra

Nicolau i Pous, Francesc

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 24 agost 1930 – )

Sacerdot i científic. Llicenciat en teologia i ciències exactes, fou professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà.

Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants (a “Cavall Fort”) com per a adults (a “Catalunya Cristiana”).

Les seves col·laboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres: L’evolucionisme, avui (1984), Origen i estructura de l’univers (1985), La constitució de la matèria (1986), La cèl·lula i la reproducció dels éssers vius (1987) i El cervell i l’ànima humana (1990).

També és autor d’una biografia del geòleg Jaume Almera.