(Barcelona, 1911 – )
(SADEYA) Entitat científica. Fundada per l’astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937.
Disposa d’observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès.
La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics.
(Catalunya, 1913 – 1923)
Organisme. Fundat de resultes del requeriment fet a l’Institut de Ciències pel Comitè Internacional Meteorològic perquè s’efectuessin a la Península observacions de les altes regions de l’aire mitjançant globus sonda.
Aquest servei, dirigit per Eduard Fontseré, ingressà com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’Aerostació Científica al començament del 1914. No tenia publicacions pròpies.
Els resultats de les observacions es trametien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que publicava les dades obtingudes per les seccions de la xarxa. Els estudis de caràcter local eren tramesos a l’Institut de Ciències, que els publicava als seus Arxius.
(Cabacés, Priorat, 3 setembre 1883 – 30 març 1963)
Briòleg i metge. Doctor en medicina i en ciències naturals.
Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la universitat de Barcelona.
Publicà Musgos de los alrededores de Bohí (1956), Flora briológica de las comarcas barcelonesas (1956), Contribución al estudio de la flora briológica catalana… (1962).
(Rajadell, Bages, 1879 – Quezon City, Filipines, 23 abril 1956)
Científic. Jesuïta.
El 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines.
Havia estudiat a la universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia.
Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (entitat científica i professional, 1983- ).
(Barcelona, vers 1740 – vers 1800)
Ictiòleg i escriptor. Era fill de l’andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya.
Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment.
S’interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (1791-95), en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España (1790).
(Catalunya, segle XVIII)
Apotecari. El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer.
Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs (censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química).
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà, 1865 – Girona, 1940)
Jurista i científic. Notari de Girona, el 1930 en presidí la diputació provincial.
A l’assemblea de la Unió Catalanista celebrada el 1893 a Reus, propugnà la creació d’una comissió codificadora del dret català. Soci de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, va escriure a la premsa de Girona i Barcelona.
Obres principals: Situación del derecho catalán ante el Código Civil, Naturalesa jurídica de la llegítima segons el dret de Catalunya, Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña, La cuestión catalana y el Estatuto de Cataluña, etc.
Com a científic treballà en l’aprofitament industrial de l’anhídrid carbònic de les fonts.
(Barcelona, 10 octubre 1889 – 20 gener 1940)
Zoòleg. Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar i germà de l’escriptor Josep Maria.
Especialitzat en l’estudi dels lepidòpters, en deixà una nombrosa col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va fer nombroses aportacions al coneixement de l’avifauna catalana.
Fou conservador de zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1919), director de l’Aquàrium de Barcelona (1930), on organitzà la secció d’ictiologia tropical, i del Jardí Zoològic (1934).
És autor de Contribució a un catàleg dels lepidòpters de Catalunya, set parts (1911-24), Noves ornitològiques (1916), Valorització dels tipus zoològics catalans (1926) i de L’Aquàrium de Catalunya (1932).
(Olot, Garrotxa, 13 desembre 1865 – San Pedro de Makati, Filipines, 21 març 1933)
Sismòleg. Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889.
Fou subdirector de l’observatori astronòmic de Manila.
És autor, entre altres obres, de Cartas de Chipa y Japón (1892), La sismología en Filipinas (1895), Volcanoes and seismic centers of the Philippine Archipielago (1903), The rainfall in the Philippines (1907-14), Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología (1908-17) i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 (1927).
Dades dels Països Catalans 