(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Era fill d’un Berenguer.
Lluità a la guerra contra Castella. Arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel el 1363, formava part dels reforços duts a Aragó.
El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Era germà del bisbe de Girona Ramon, al qual cedí la possessió de Lloret (1217).
El 1229 participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces dels Montcada.
Formà a l’avantguarda a la batalla de la serra de Portopí (12 setembre 1229).
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, agost 1714)
Cavaller i militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
Pel novembre de 1705 fou nomenat tinent del recentment creat regiment de Guàrdies Catalanes, i el 1713 fou promogut a tinent coronel del nou regiment del Roser, durant el setge de Barcelona.
Participà en la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge destacà sobretot a les sortides simultànies de la nit del 26 al 27 de gener de 1714.
El 12 d’agost acudí al front de 250 homes a reforçar el baluard de Santa Clara, quasi ocupat pels borbònics, i dirigí l’atac que els expulsà, en aquest operació resultà malferit i morí de les resultes.
Caiguda Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Acompanyà Pere II el Gran a l’expedició a Barbaria i a Sicília (1282).
Trobant-se l’exèrcit a Alcoll (Tunísia), fou designat pel rei, amb l’aragonès Blasco d’Alagó, com a cap d’un dels sis torns d’atac que, en dies consecutius, havien d’hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a l’expedició de Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília (1282).
L’any següent, abans de partir de l’illa per acudir al desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, el rei el convocà a Messina per conferenciar-hi i triar alguns dels seus homes perquè l’acompanyessin.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller errant. Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambeta a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès.
Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos: un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins al 1404.
Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1269 fou un dels acompanyants de l’infant Pere II el Gran, al seu viatge a Castella.
Arran de les hostilitats entre el comte de Foix i el rei Pere, donà fermança pel primer (1278). El 1280, en nom del monarca, tractà d’arreglar les desavinences que el comte de Pallars tenia amb la corona sobre la senyoria de Berga; arribà a un acord, però el rei no l’aprovà.
El 1282 fou un dels testimonis que signaren el testament que atorgà Pere II, a port Fangós, abans de salpar amb l’expedició a Barbaria i Sicília.
Segurament fou el pare de Ramon d’Orcau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou batlle de Barcelona sota el regnat de Jaume II el Just.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. El 1373 era governador del Rosselló i de la Cerdanya. Aleshores fou àrbitre de les diferències entre Pere III i Enric de Castella. Cessà en el càrrec el 1376 i fou succeït per Ramon de Perellós.
El 1387 fou un dels qui vigilaren alguns passos de França, seguint ordres de Joan I, per si tractava d’escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià.
Anà a Sicília amb el seu germà, el 1393, embarcant amb l’expedició que organitzà i pagà Bernat IV de Cabrera.
El seu germà era Roger d’Orcau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Era senyor de Benavent de la Conca. Després d’anar a Sicília el 1393 amb el seu germà, el 1396 tornava a ésser a les seves terres, i es mobilitzà per defensar-les de la invasió del comte de Foix..
(Catalunya Nord, segle XVII – 1656)
Cavaller de Sant Jaume. Fill i successor de Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders, i germà d’Antoni d’Oms i de Sentmenat.
Fou membre del consell del rei, batlle general de Catalunya i procurador dels feus reials del Principat. Concedí notables privilegis als seus vassalls i lluità contra els francesos.
Es casà amb la seva cosina germana Maria Magdalena d’Oms i d’Oms (Catalunya Nord, segle XVII – 1658) Dama. Era filla del capità general Ramon d’Oms i de Calders, de qui el seu marit era lloctinent.
Foren pares de Maria Teresa I d’Oms de Santapau i d’Oms (Catalunya Nord, segle XVII – 1670) Dama. Per a poder succeir en el patrimoni familiar, fou casada (1630) amb el seu oncle Antoni d’Oms i de Sentmenat. Foren pares de Ramon I d’Oms de Santapau i d’Oms, i de Gaspar d’Oms i d’Oms..
(Catalunya Nord, segle XVI – 1596)
Cavaller de Calatrava. Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat, del qual heretà el castell de Rubí i la granja dels Pujols (Vallespir) i els béns del germà Antoni II d’Oms de Santapau i de Salbà, i fou batlle general de Catalunya.
Féu construir una sepultura a la parròquia de Santa Pau per a ell i els seus successors. El succeí el seu fill Berenguer VIII d’Oms de Santapau i de Sentmenat, que era germà d’Antoni d’Oms i de Sentmenat.
Dades dels Països Catalans 