(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Pertanyia a l’orde de Montesa.

Per donació papal posseïa la comanadoria de Montalbè i també les de Museros, la Vila Joiosa i la vall d’Orxeta. Per elles sostingué un litigi (1451) amb Jaume de Luna, senyor de Illueca.

L’any següent, per mort de Jaume de Besora, fou nomenat lloctinent reial a Còrsega, on seria substituït per Berenguer d’Erill el 1355. Mort Alfons IV el Magnànim, fou a Itàlia un gran valedor de Ferran de Nàpols.

Mostrà bona perícia com a militar. El 1461 defensà contra els angevins el sector de Sorrento. Hi frustrà amb duresa un desembarcament enemic.

Era nebot de Joan d’Olzina (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Secretari d’Alfons IV el Magnànim. Juntament amb aquest i amb altres cavallers catalans i aragonesos caigué presoner en la batalla naval de Ponça (1435). Portà a terme diversos afers diplomàtics de part del Magnànim.

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller.

Fou veguer de Girona i un dels addictes de Pere III quan aquest era encara infant reial i tenia l’animadversió de la reina Elionor.

El 1334, per ordre de Pere, empresonà el cavaller de Cabrenys per haver-se interferit aquest en unes donacions de l’infant.

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller.

El 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció civil i penal dels grans senyors. Pere III encoratjà aquest moviment.

(Catalunya, segle XIII)

Genearca conegut del llinatge.

Fou procurador del rei Jaume I de Catalunya, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa. A Mallorca reberen tots béns en el Repartiment que el rei hi féu.

El seu fill fou Jaume d’Olesa i Cerdà  (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. S’establí a l’illa de Mallorca, on fou procurador del rei Jaume II de Mallorca, i fou el pare de:

• Bernat d’Olesa i Martí  (Illes Balears, segle XIV – Barcelona, segle XIV)  Doctor en lleis. Sembla que passà a Barcelona, on radica.
• Jaume d’Olesa i Martí (Illes Balears, segle XIV)  Militar. Anà de capità (1330) a una expedició contra els genovesos. Fou el pare de:

Bernat d’Olesa i Torrebadal (Barcelona, segle XIV – Illes Balears, segle XV)  Jurat de Mallorca (1417). Fou el pare de:

• Rafael d’Olesa i Pont  (Illes Balears, segle. XV)  Fou jurat de Mallorca el 1458 i el 1461. Pare de Jaume i de Domènec d’Olesa i Sanglada.
• Jaume d’Olesa i Pont  (Illes Balears, segle XV)  Fou el pare de:

Pere Bernat d’Olesa i Rovira  (Palma de Mallorca, segle XV – València, 1531)  Metge i filòsof. Estudià a Pàvia, Montpeller i València. És autor del tractat Summa totius philosophiae et medicinae. Un fill seu publicà l’obra a València, el 1532.

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller.

El 1282 participà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília.

A la darreria d’aquest any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos de Pere II pel que fa el seu desafiament a Bordeus amb Carles d’Anjou.

Era segurament fill de Pere d’Ofegat  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere el Gran. El 1269 el seguí al seu viatge a Toledo, per entrevistar-se amb el seu oncle Alfons X de Castella.

(Catalunya, segle XII – Lleida ?, segle XII)

Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149) per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. Sembla que era vassall de tots dos comtes.

Rebé del segon unes cases prop de la mesquita i uns molins prop del curs del Noguerola, propietats que cedí als hospitalers ja el 1150. El mateix any rebé diverses cases, uns banys i un forn de la ciutat, en donació del comte barceloní.

Féu a aquest un préstec important dins el 1150. El 1153, a Lleida, assistí a la compra del terç genovès de Tortosa.

Figurà alguna vegada al consell de Ramon Berenguer IV, fins i tot fora de Lleida, on segurament residia.

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller.

L’any 1411, quan encara era molt jove, actuà de mitjancer prop de Joan de Vilamarí, que s’havia apoderat del castell de Palau-saverdera, bé que no reeixí en la mediació.

Serví Ferran d’Antequera contra Jaume d’Urgell.

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor d’Horta (Barcelona) i de Púbol (Baix Empordà).

El 1462 es trobava a la Força de Girona, assetjat amb els reialistes. Al bàndol català hom creia que s’hi havia trobat per sorpresa i contravenint els seus sentiments. Era de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 23-24 de juny.

Per la seva intercessió se salvaren els presoners de l’entrada a l’església de Sant Feliu (26 juny).

(Catalunya, segle XIV – Càller, Sardenya, abril 1324)

Cavaller.

El 1323 s’embarcà cap a Sardenya a l’expedició per conquerir l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i lluità a les seves ordres.

Morí en el setge de Càller, rebutjant una sortida dels defensors.